L'home devorat pels óssos
Que TV3 oferís en prime time un documental com Grizzly man és extraordinari. Perquè és una història que, tot i ser captivadora, costa de pair. No és amable ni poètica, sinó més aviat crua i consternadora. Timothy Treadwell va morir el 2003 devorat pels óssos Grizzlies d'una reserva natural. Ell assegurava que els protegia dels caçadors furtius. Treadwell, actor frustrat i amb un passat d'addiccions, va trobar refugi emocional a les muntanyes. Vivia sol i gravava la seva convivència amb els óssos. El director Werner Herzog va recollir el 2005 tot el material enregistrat i va reconstruir el retrat del personatge a través d'amics, els pares i testimonis de la seva aventura. El resultat és gairebé un estudi sobre la bogeria en l'estat més pur. Herzog no perd mai la mirada analítica. El Timothy s'autogravava parlant amb els óssos i dirigint-se a un hipotètic espectador. Un egocentrisme delirant barrejat amb l'observació de la natura més salvatge que el porta sovint a predir amb gran verborrea el seu final. "Sento l'olor de la mort als meus dits", diu en començar. Treadwell parla més d'ell mateix que de les bèsties. No és un documental d'animals tot i que hi ha un llenguatge visual que hi remet. Grizzly man és la cara B de la natura. És tan bonic com cruel, tan espectacular com demolidor. Els óssos lluiten defecant, el Timothy plora per una guineu partida per la meitat i acaricia les restes d'una pota de cadell d'ós. S'enfurisma davant del crani humit d'un ós i s'emociona tocant les femtes calentes d'una femella. Del seu entorn, uns parlen d'ell amb admiració i estima. D'altres amb compassió. I alguns amb cruesa. I com a espectadors també anem passant per aquests estats emocionals. Els óssos que Timothy volia protegir se'l van empassar. També va arrossegar una amiga al mateix final tràgic. I el seu deliri va implicar la mort dels óssos que se l'havien menjat. Un final truculent i perplex que devora també l'espectador.
