L'evolució de Risto Mejide
L'única motivació del Tu sí que vales és observar els veredictes de Risto Mejide. La resta és soporífer. Les habilitats dels concursants ni commouen ni sorprenen. I els acudits dolents de José Corbacho no hi ajuden. Però l'evolució de les aportacions de Risto Mejide és interessant si el comparem amb l'època d' Operación Triunfo . No ha perdut sinceritat ni la capacitat de disseccionar una actuació amb la netedat traumàtica d'un bisturí. Però la maduresa, la paternitat o el bagatge li han donat una tolerància curiosa que s'apropa més a la bondat que a la indulgència. Va cridar l'atenció l'actuació d'una noia que va desafinar horrorosament. Risto ho va fer evident, però va saber explicar els motius d'aquell fracàs. La recordava del càsting i li va demanar que recuperés la cançó d'aquell dia i el seu rol infantil. La noia va entonar Tomorrow després que Mejide en traduís la lletra perquè tots valoréssim el missatge que amaga. La noia va cantar millor i va passar a la final. Risto somreia orgullós. Pot ser (o no) un instant televisiu guionat. I no absent d'una demagògia acurada a la qual Risto recorre de tant en tant per exhibir la seva consciència social. Però potser la crisi i l'edat li han fet valorar més l'esforç i renegar del concursant autosatisfet. Si uns nois fan el cub de Rubik amb els peus se'n fot però lloa que li hagin portat gent intel·ligent al plató. I s'entendreix veient dues nenes disfressades de zebra perquè es recorda del seu fill a qui cada nit, diu, li llegeix El rey león . Ha quedat enrere el destraler que sentenciava amb certa agressivitat. Risto desprèn una serenitat curiosa davant la bona voluntat de qui ho intenta, però és cruel amb l'arrogància de qui desentona inconscient. I així es va empassant una per una totes les actuacions. Perquè li paguen i fa de jurat, però em temo que ell no perdria ni tres segons al sofà de casa seva veient el Tu sí que vales .
