L'espectacle de l'atur

S'ha fet el cim en l'operació de neteja d'imatge de Telecinco: han relegat La noria a la matinada i han pseudointel·lectualitzat la nit amb El gran debate . Segurament és una operació que tranquil·litza la hipocresia dels anunciants però que avorreix completament els espectadors. D'entrada això de gran et porta directament a l'enorme decepció. Les pretensions fins i tot amb "El gran sondeo " (l'enquesta als espanyols que més aviat atrapa poc) de percentatges poc aclaridors és pesat i no fa confiança. Tens la sensació que et venen el que volen. L'estrena la van dedicar a l'atur, sota l'enginyós títol de " Trabajo: ¿a qué precio? " Tot t'ho venen amb aires de thriller , de suspens. Tot t'ho expliquen amb una permanent pàtina alarmista. Jordi González i Sandra Berneda posen cara seriosa i tensa per dirigir-se a tertulians i espectadors. Sembla que estiguin descobrint el Watergate.

Els participants a la tertúlia principal van rebre l'ovació de la seva vida en ser presentats. Com que no s'ha de perdre el sentit de l'espectacle el regidor de plató manté una claca vigorosa i llarguíssima del públic mentre es presenten vuit contertulians poc il·lusionats. Com solia passar a La noria es manté la idea de l'Espanya bipartidista de socialistes i peperos . Les preguntes que generen la polèmica tenen un caire sensacionalista: "¿A qué estaría dispuesto para no perder el empleo? " Preguntes que porten a arguments extrems, demagògics i de claca fàcil. Farceixen el programa amb minireportatges relacionats amb el tema. Per exemple, visitar el poble d'Espanya (i del món) amb la taxa d'atur més elevada. Es tracta de La Granada de Riotinto, a Andalusia, amb un 34% d'aturats. S'acaba posant de referent un poble de dos-cents habitants que no sembla exemple de res. Però contribueix a l'espectacle amb un alcalde a plató que demana subvencions. L'atur convertit en espectacle. No sé què té pitjor pronòstic, si la crisi o el programa.