L’escriptora pallassa
La decisió de la direcció de TV3 de retirar el vídeo de l’Empar Moliner cremant un exemplar falsificat de la Constitució és incomprensible. Bàsicament perquè impedeix que els ciutadans puguin valorar amb el seu propi criteri la performance televisiva que ha comportat polèmica a escala estatal. L’important és que la gent pugui formar-se una opinió amb criteri propi. Retirar les imatges és censurar. Sempre ens quedarà YouTube. I precisament per això, no té gaire sentit eliminar-ho de la web del 3alacarta.
D’altra banda, el que sí que podeu trobar a la web de la tele és la resposta de l’Empar Moliner a tot aquest aldarull. Un dels grans mèrits de l’escriptora és la seva capacitat per exhibir un to humorístic fins i tot en el context més agre. L’Empar reapareixia per contestar a la polèmica amb un altre exemplar de la Constitució a les mans. La posada en escena televisiva perfecta per incrementar la sensació de perill i suspens. El primer que comunicava la col·laboradora és que, igual que el dia abans, l’exemplar de la Constitució era fals. El llibre cremat no era el llibre sagrat que ens pensàvem. Era una obra de Manuel Mujica Láinez amb una coberta falsa. “A qui primer he de demanar disculpes és a l’autor veritable”, apuntava l’Empar amb cara de trapella. La Moliner va fer notar com arreu d’Espanya (Ana Rosa Quintana inclosa) valoraven la performance sense mirar d’entendre l’origen, el context i el rerefons de la polèmica. És ridícul que s’hagi d’insistir amb obvietats. Al final, l’Empar ens explicava abraçant-se a la sagrada Constitució que provocar aquests incendis “és el deure dels escriptors, és el deure dels pallassos i és el deure, com en aquest cas, dels escriptors pallassos”.
A la tele tots hem vist programes (de fet, gairebé cada dia) que ens ofenen, però poc sovint podem veure espais o seccions que ens convidin a pensar, que ens facin trontollar els principis, que ens obliguin a replantejar-nos les conviccions. No podem renegar de la tele que ens demana utilitzar el cervell. Perquè els debats públics fomenten la reflexió i la possibilitat d’avançar. Per tant, el que m’escandalitza és que TV3 censuri les imatges i que hi hagi polítics que arribin a demanar presó per a algú que ens està convidant a pensar. A mi, la tele que m’ofèn és la que vol que no pensem i la que pretén que emmudim davant les qüestions més greus de la nostra societat. Perquè és la tele que fabrica ciutadans curts de gambals. Ciutadans que després no entenen res del que els diu una escriptora pallassa.
