L'entrevistador protagonista
Jaume Barberà a Singulars ha deixat de banda l'interès pels personatges que feien honor al títol del programa i s'ha convertit en el periodista que abandera la indignació econòmica. Dimarts entrevistava Salvador Alemany, el president d'Abertis. Va encetar el programa amb una arenga teatral i afectada, de les que es volen posar "el poble" a la butxaca. Ens parlava com si fóssim nens petits escoltant el mestre. L'entrevista la va fer en un to de Gandhi periodístic, fent pauses dins les preguntes, per donar-se importància. La mirada i l'entonació de les qüestions volien disfressar de contundència els interrogants. Sorprenia l'abundància de l'ús del "jo" en les preguntes: "Vostè sap que jo tinc molts contactes amb empresaris...", "Jo he anat a casa d'una amenaçada de desnonament divorciada amb dos fills disminuïts... i no vull posar-me dramàtic, senyor Alemany...", "Jo m'adono que Wall Street continua fent el mateix...", "Jo em quedo amb el fet que s'hauria de perseguir l'economia especulativa...", "Jo li diré que em consta de molt bona font, d'una entitat financera molt important, que...", "Jo crec que si Catalunya participés a les Olimpíades de la prudència...", "Vostè sap que jo tinc amistat amb Pere Duran Farell...", "Jo sóc de Mollet, senyor Alemany...". Jo, jo, jo... Assentia amb el cap durant les respostes del convidat, i desprenia autosatisfacció i aires profètics en les preguntes. Insòlit que li comuniqués que estaven fora de temps per preguntar-li el que tots esperàvem i que podia ser el titular de la nit: "¿Continuaran passant el número de matrícules a la policia dels que no han volgut pagar?" Alemany va respondre que sí, perquè així els ho exigia Interior. Ep! En canvi, Felip Puig diu que és tot el contrari: que ells no hi enviaran els Mossos però que si Abertis posa la denúncia no tindran més remei que tramitar-la. Però llàstima, tanta estona esforçant-se per ser inquisitiu... i aleshores no hi havia temps de repreguntar.
