07/03/2013

L'amenaça de Montoro

2 min

Ahir a Los desayunos de TVE Maria Casado entrevistava el ministre d'Hisenda. Un qüestionari estàntard sense gaire voluntat d'arrencar titulars sinó més aviat amb voluntat de funcionar d'inèrcia. Però Montoro sí que semblava que es presentava al programa amb un roc a la faixa que volia llançar (amagant la mà). A mitja entrevista ja va insinuar que " hay una persona muy conocida que no tributa en el fisco español ". Com que Casado no va repreguntar encuriosida, el ministre s'ho va fer venir bé per tornar-hi: "No se puede estar todo el día sentando cátedra sobre la justicia social... ¡y luego no pagar! " I tornava a insistir en la responsabilitat de ser exemplars dels mitjans de comunicació i les persones públiques. Va ser el tertulià de La Gaceta qui va tornar a posar el dit a la llaga. Ho va fer amb una sospitosa rialleta, com si sabés per qui anaven les indirectes. Montoro va repetir: "Es que los llamados creadores de opinión también tienen problemas con la Hacienda Pública ". Fins i tot la tertuliana d' El Mundo va preguntar: " ¿No lo dirá por nosotros? " Montoro feia un somriure maquiavèlic. "¿Van a haber muchas Lolas Flores? ", insistia el de La Gaceta . Montoro reia i deia: " Lo de la lista de defraudadores ya está funcionando, eh... " Vam entendre que molts acollonits per la mesura de la llista pública del frau ja havien pagat i tot. El ministre es feia el desmenjat: "Yo creo que ya estoy señalando bastante concreto y que se me entiende demasiado bien... " I va protestar per com els mitjans havien generalitzat a l'hora d'acusar els polítics del PP de poc honestos. "La política tiene alma y tiene ilusión ", deia, i lamentava que molts s'ho carreguessin criticant el partit a la babalà. La seva burla continguda sonava a venjança. Era un personatge de Molière gaudint del poder que dóna el càrrec. El plaer d'atemorir els súbdits desafectes fent només un ingenu recordatori a la televisió.

stats