10/01/2012

L'aeroport de l''abuelo'

2 min

Bon 30 minuts amb La festa del cel aquest diumenge, tot i que en durava gairebé seixanta, de minuts. Però és que la presa de pèl dels aeroports fantasma és tan gran que deu ser impossible condensar més la informació. La dada inicial del reportatge és alarmant: d'un total de 52 aeroports comercials a Espanya, 47 són de titularitat pública i només 8 són rendibles. El 30 minuts va trobar una molt bona manera de fer entenedora la dimensió de la farsa: a través de la comparativa permanent. El reportatge tenia una doble lectura molt subtil. Oferia les dades dels aeroports a Espanya recordant que era un país amb 42 milions d'habitants. Tot seguit, amb una fredor periodística, apuntava que Alemanya només en tenia 28 amb una població de 82 milions d'habitants. Si parlava de l'aeroport de Ciudad Real, seguidament recordava que la població que tenia era la mateixa que Rubí. La menció pot passar desapercebuda però és sagnant. O fer notar la transcendència d'Albacete dient que "té orquestra simfònica". Un retrat demolidor de l'Espanya dels nou-rics.

Però més enllà de les xifres, el 30 minuts era excel·lent tant per la tria dels testimonis com per la selecció de les seves declaracions. La majoria dels responsables polítics d'aquests aeroports inútils quedaven ben retratats. El reportatge feia evident la barra política i el malbaratament econòmic sense miraments. El "jo tenia ganes d'un aeroport" del president de la cambra de comerç de Lleida, que encara està pensant quina activitat es pot inventar perquè l'aeroport d'Alguaire tingui algun sentit. Ara s'adona que les peres i les pomes no serveixen. O el comentari de Carlos Fabra als seus néts: " ¿Os gusta el aeropuerto del abuelo? " per justificar el de Castelló, o la ingenuïtat del turisme d'esquí per dinamitzar el d'Osca. El 30 minuts demostra que els polítics ni van tenir plans de negocis ni ara tenen remordiments. Amb la festa del cel d'uns quants ens estem cremant tots a l'infern.

stats