CRÍTICA TV

La seducció de mossèn Cinto

La pel·lícula comença per la seva mort, quan els personatges del seu entorn reneguen del poeta

Dimecres, el 'biopic' de TV3 ‘L’enigma Verdaguer’, que glossa la vida del poeta, va ser líder d’audiència. 380.000 espectadors i un 19,9% d’audiència. El mèrit és que aquestes xifres les va aconseguir enfrontant-se a l’estrena de dos dels 'realities' de més èxit a la televisió. 'MasterChef Celebrity' (La 1) i 'Gran Hermano Vip' (Telecinco) no van superar la capacitat seductora de Jacint Verdaguer, que, tal com vam veure a la pel·lícula, podia portar-te a l’èxtasi si et recitava els seus versos.

El 'biopic' té dos factors molt bons per atrapar ràpidament l’espectador: el títol, que genera la curiositat pel misteri que amaga, i l’arrencada. La pel·lícula comença pel moment de la seva mort, en què els personatges del seu entorn reneguen del poeta: “Ja deus estar arribant a l’infern” o “Fins i tot mort ens ha d’amargar l’existència”, diu el seu entorn. Només començar se’ns retrata un personatge terrible i odiat i, per tant, com a espectador intentes descobrir la part fosca del protagonista.

L’elecció de l’actor Ernest Villegas per interpretar Jacint Verdaguer és excel·lent. Villegas aconsegueix l’equilibri perfecte entre el vessant més contingut del personatge i, alhora, el tarannà sensible i seductor. I tenint en compte l’ambivalència del personatge, els seus dubtes i turments, mai desemboca en un Verdaguer excessiu, ni histriònic, ni torturat. És un home que pateix, però en cap moment cau en el dramatisme propi dels 'biopics', que sovint acostumen a abocar els seus protagonistes als extrems. En aquest equilibri hi té també molt a veure la feina de guió i direcció, perquè han jugat molt hàbilment amb el relat visual sense la necessitat que els personatges verbalitzin les seves emocions. La connexió entre mossèn Cinto i la Roser o la Marquesa de Comillas, o fins i tot la reina Maria Cristina, és evident però alhora subtil i prudent. La manera com es desenvolupa la trama i es va dosificant la informació és excel·lent, perquè, com a espectador, et sents arrossegat per la història. Més enllà dels conflictes entre personatges, la pel·lícula és capaç d’oferir un context polític i social de l’època que aporta qualitat a la trama biogràfica. A més, ‘L’enigma Verdaguer’ incorpora de manera molt adequada l’obra literària del poeta i, sobretot, ajuda a entendre què escrivia en cada etapa de la seva vida i què motivava els seus versos. Fins i tot, a nivell de postproducció, no fa nosa la retolació en pantalla d’alguns dels seus versos, tot i que, en alguns passatges, no caldria introduir música de fons quan Verdaguer els recita. La poesia té la seva pròpia música i afegir-la és sovint un recurs carrincló que té voluntat d’emfatitzar emocionalment un instant que els versos poden omplir per si mateixos. És el cas, per exemple, del moment en què Verdaguer recita el poema a la reina.

Més enllà d’aquest detall, ‘L’enigma Verdaguer’ és una producció impecable per la manera com acosta el personatge i la seva obra al públic, i, a més, ofereix una eina pedagògica impagable als professors de literatura, perquè sens dubte el 'biopic' és molt més ric en matisos, atractiu i agraït que el que trobaves al llibre de text de l’escola.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF