Informació en temps de guerra
Diumenge el 30 minuts va emetre La guerra de França . Un seguiment de la intervenció militar francesa a Mali i, sobretot, de la gestió informativa. Era revelador per observar com funciona la piràmide del poder en situació de guerra. La càmera va tenir accés (parcial) a la trobada entre el president de la República, François Hollande, i el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian. I a partir d'aquí la veu en off (que actua com una observadora que indica en què ens hem de fixar de cada escena i ens dóna un context) va narrant com es desenvolupa el seguiment polític i militar, com es prenen decisions i com s'executen, com es comuniquen les ordres i quin és el resultat efectiu sobre el terreny. Del despatx més restringit al peu de la camioneta en zona de risc a Mali. És un retrat de les diferents baules de la cadena i no només a nivell de conflicte sinó també de la dimensió humana dels implicats. El reportatge serveix per veure com està muntat al segle XXI el teatre de la guerra. Com la presa de decisions que semblen implacables i mesurades en els despatxos repercuteix en els estrats inferiors, on tot és més relatiu i caòtic. La narració, amb càmera a l'espatlla i en què l'objectiu actua gairebé com un ull xafarder que es fixa en carpetes vermelles i en el plec de diaris del ministre a l'hora d'esmorzar, potencia a vegades l'efecte trepidant amb música de tensió. La guerra de França és un diàleg permanent entre despatxos i primera línia, entre polítics i militars, entre burocràcia i execució, entre fonts oficials i fonts pròpies, entre estratègies de comunicació i tàctica militar. La veu en off sempre man- té l'accent interpretatiu en detalls que poden passar per alt, sobretot a l'hora d'explicar a la societat l'evolució de la guerra. I quan no pot observar o troba obstacles alerta l'espectador. Mai cau en la inèrcia infor- mativa sinó en l'exercici periodístic més pur d'observar, contrastar i interpretar.
