18/01/2012

Homeland. La millor sèrie

2 min

Fa unes setmanes els crítics nord-americans coincidien a valorar-la com una de les millors sèries del 2011. I diumenge es va emportar el Globus d'Or a la millor sèrie i a la millor actriu. Homeland tracta d'una oficial de la CIA que rep la informació que un marine capturat per Al-Qaida ha estat convertit en un terrorista per combatre els Estats Units. Homeland és d'aquelles sèries que a partir del tercer episodi ja saps que no la podràs deixar. I en el cinquè penses que ha entrat directament en el podi de les tres sèries preferides de la teva vida. Per què? Perquè et manté en tensió permanent. T'omple de dubtes que es van resolent progressivament, amb una dosificació de la informació calculada. Difícilment et decep cap seqüència. Els guionistes tenen una habilitat extraordinària per fer-te intuir situacions futures que després s'encarregaran de contradir-te. Sorpreses, suspens, tensió... en un món d'intimitats espiades, secrets compartits i mentides. Homeland sap aprofitar perfectament el caldo de cultiu post 11-S sense caure en l'absurd missatge del patriotisme. Qualsevol mostra d'excés ianqui té una resposta posterior per trobar-lo una comèdia. És extraordinari com Homeland s'ha endinsat en el món de la CIA, l'exèrcit nord-americà, el terrorisme, el jihadisme i l'islam sense caure en el discurs dels bons i els dolents. No hi ha voluntat d'aprofitar-se de la política de la por sinó al contrari. Homeland construeix una trama de guió perfecte aprofitant els mecanismes interns de la política, els secrets d'estat i el terrorisme. Esbudella tots aquests mons per tramar una història de suspens que, malgrat tot, no és mai complexa. Fins i tot filen una història d'amor sustentada des de la lògica i no pas des del romanticisme. Una sèrie que ha sabut despullar-se dels patrons estàndards nord-americans per ensenyar-nos que en les entranyes de la por, la supervivència i l'amor a uns ideals no hi ha mai joc net.

stats