CRÍTICA TV
Misc 22/12/2013

'Homeland'. Punt i seguit?

i
Mònica Planas
2 min
'Homeland'. Punt i seguit?

S'ha acabat la tercera temporada de Homeland. Segurament la més criticada per un argument, al meu parer, molt feble: Brody hi surt poc. O menys que en temporades anteriors. Francament, hauria preferit que la que sortís menys fos la seva filla. Si alguna cosa m'ha sollevat aquesta temporada han estat els drames de l'adolescent, els seus tremolors de barbeta i les seves tribulacions amoroses. Noieta desequilibrada al marge, no m'ha molestat la presència més discreta de Brody perquè el que m'agrada d'aquesta sèrie no és precisament la força que tenen com a parella. Al contrari, com més separats estan més potència sol tenir la trama.

Evitant fer spoilers, la tercera temporada m'ha semblat bona en general i amb petites pegues (intranscendents) en concret. Digne del que sol ser una tercera temporada. De fet, Homeland en general m'agrada, de la primera fins a la tercera, perquè cap capítol necessita assemblar-se a l'anterior, mai no hi ha un patró de trama fix i cada temporada ha sabut trobar les seves pròpies característiques. Aquesta manca d'estructura fixa, aquesta indefinició del pols de la sèrie, és el que incrementa el suspens. En aquesta darrera temporada de Homeland els guionistes han estat impecables a l'hora de gestionar el temps. Precisament perquè quan ens va semblar que no avançava el que estaven fent era jugar amb la nostra impaciència volgudament. Res del que ha passat ha estat per caprici: tot ha quedat plenament justificat. No ha estat perfecte: la recuperació física de Brody és força inversemblant. Però fins i tot en aquest punt han intentat que una raó de fons ho expliqués. Hi ha hagut suspens, tensió, emoció, sorpreses i ensurts. L'atenció ha recaigut sobre Carrie Mathison (es nota que Claire Danes ha passat a ser la productora) i ens ha exhibit tots els seus registres. Els guionistes de Homeland provoquen els conflictes com la vida mateixa: res passa quan convé sinó quan menys t'ho esperes. I els conflictes s'avancen de tal manera a les intuïcions i necessitats dels mateixos personatges que fins al darrer moment ens han proporcionat instants trepidants.

La clausura de la tercera temporada ens ha deixat molt més apaivagats que els dos finals anteriors, on l'impacte era més demolidor. I això em fa pensar si aquest punt i seguit no hauria de ser potser un punt final. Confiem en els guionistes, que no ens han fallat. Però si bé ara no tenim el neguit sobre què passarà, em queda el misteri i la por de pensar que quan vegem la quarta temporada ens adonem que potser no calia.

stats