Hipocresia televisiva

Les estrelles de la tele que tornen de vacances es pensen que la resta de mortals ens hem aïllat en un búnquer. Arriben i ens resumeixen l'agost. Dilluns tornava en Cuní a 8TV i ens posava al corrent del cas Bretón. El cap de cultura de 8 al dia de cop es va autodenominar "jurista" i feia d'expert enfadat. A la catedràtica d'antropologia que en Cuní va presentar com "vostè sap el que ha seguit pels mitjans" el "jurista" li va deixar anar: "Vostè hi entén d'ossos i jo de lleis". Carai! Ja teníem un suposat expert de mal humor, una redactora parlant del mòbil del crim i una "antropòloga" que ha vist les fotos de les restes a la tele. Parlaven de les incongruències del cas i de la temperatura a què desapareixen les restes humanes. El jurista indignat va exclamar: "Aquest senyor té mala pinta, sembla un pertorbat, ens han bombardejat contra ell que sembla tèrbol, sembla bavoset... però això és una mica periodístic. Hi ha dues realitats, la del periodisme i la jurídica". Llavors un psicòleg analitzava el dolor de la mare. La següent notícia era la d'una nova pista del The Sun sobre Madeleine McCann. Van explicar el cas amb pèls i senyals, van mostrar la foto d'un turista, la de com seria ara... I un cop ben detalladet es van enriure de la teoria i en Cuní va concloure: "Hem passat d'aquests programes matinals espanyols al The Sun , que és més o menys l'equivalent però amb un diari d'Anglaterra". Sí, però hi van invertir vint minuts de programa. Després va ser el torn de l'eccehomo, una notícia de feia quinze dies. S'enreien del sidral que havia generat, però hi van destinar deu minuts més. Mitja horeta criticant els altres però anant-hi a remolc. I a la tertúlia esportiva, un fragment d'en Roncero a Punto pelota . Sento diferir del "jurista" però hi ha tres realitats: la jurídica, la del periodisme groc i la del periodisme groc i, a sobre, hipòcrita.