El Gran Germà judicial

Dimarts al matí, des de les deu, el 3/24 connectava amb el Tribunal Suprem per retransmetre en directe la vista prèvia del judici del Procés per dirimir si aquest tribunal era competent per jutjar els fets. Abans de començar vam poder veure com els advocats de la defensa accedien a l’interior de l’edifici, gairebé de la mateixa manera que en algunes ocasions hem vist els concursants d’un reality entrar en un plató. A continuació els serveis informatius de TVC ens van mostrar, molt encertadament, una reproducció virtual de la sala perquè els espectadors entenguéssim qui eren els participants i com es col·locarien. També ens van oferir un croquis de les cares dels protagonistes agrupats per equips: els integrants del tribunal, els de la defensa i els de l’acusació, perquè abans d’endinsar-nos en el complex món judicial tinguéssim clar qui era qui. Va ser útil per als neòfits i molt aclaridor per entendre la dinàmica del joc. Minuts després arrencava la vista prèvia amb les paraules del jutge Marchena amb un to conciliador que destil·lava absoluta consciència de la retransmissió televisiva. Era el presentador del xou que concedia “veinte minutillos de tiempo de intervención” com a temps estimat per parlar i feia gala de la generositat del tribunal. El 3/24 va retolar en tot moment a qui representava cadascun dels advocats. La realització, construïda amb plans fixos, es limitava a mantenir un pla mitjà de cada lletrat i, de tant en tant, un pla de reacció dels jutges que escoltaven.

L’espectacle devia ser apassionant per als del gremi. Per a l’audiència poc versada en qüestions judicials no tant, perquè es veia engolida pel tempo lent i els discursos. D’un en un, els advocats intervenien com els participants d’un talent show avorrit que es posen a prova davant un jurat. Curiosament, amb la intervenció d’Olga Arderiu, representant de Carme Forcadell, realització va decidir mostrar com una de les dues dones del tribunal l’escoltava, com si es tractés d’una deferència amb perspectiva de gènere.

Televisivament, i per als més fanàtics del Procés, la intensitat de l’espectacle pujava de to quan escoltaves les filigranes argumentals dels representants de l’acusació. Si amb la intervenció del fiscal del Tribunal Suprem començaves a prémer les mandíbules, amb la participació de l’advocat de Vox estrenyies amb més força el comandament. L’home intervenia amb la prepotència que delata una intencionalitat electoral de cara a la galeria.

Dimarts començàvem a introduir-nos en un context mediàtic que serà habitual i constant d’aquí poques setmanes, a principis d’any. Ens acostem a un Gran Germà judicial en què podrem seguir en directe el minut a minut del judici del Procés. I tindrà el valor d’una posada en escena artificiosa i amb ferum de naftalina, un espectacle poc emocionant perquè fa anys que hem descobert les trampes del seu funcionament, els participants saben que perdran i és clar qui serà el guanyador.