Els Goya dels espontanis
La gala dels Goya es va caracteritzar, sobretot, per un servei de seguretat deficient. Cada vegada que Isabel Coixet era a l'escenari apareixien uns espontanis a reivindicar, per exemple, el western extremeny. Eleva a l'enèsima potència l'essència del cinema espanyol. Com a gala hem de dir que va ser discreta i efectiva, amb els instants justos de vergonya aliena.
Eva Hache com a presentadora va ser correcta. Segurament s'ha d'agrair més la solvència de la gala als guionistes que al talent de la presentadora. Ara bé, el discurs gairebé al final de Santiago Segura ens fa desitjar fervorosament que sigui ell el proper escollit. Un home que té un sentit de l'humor estripat de manera innata i que diu les autèntiques veritats de l'ofici.Impagable quan va comparar la qualitat professional de Banderas i Coronado a partir dels anuncis que protagonitzen: el primer perfum i el segon iogurts per anar de ventre. Després va demanar disculpes a Coronado i va matisar que era conscient que ja feia anys que no anunciava iogurts: " ¡Si ya sabemos que este año la que caga bien es Carmen Machi! "El Ricky Gervais espanyol faria créixer l'índex d'audiència i de ben segur que obligaria a retallar el temps dels agraïments: l'autèntica xacra d'aquest tipus d'actes. Un dels elements diferenciadors i entretinguts van ser els vídeos que se'n fotien de la manera d'agrair o de vestir-se dels actors en altres gales: l'autocrítica àcida. I molt lloables els muntatges cinematogràfics que incloïen Eva Hache dins de les pel·lícules. Com a instants de vergonya aliena potser cal destacar el ball de l'arrencada inicial i el rap dels veterans amb el Langui.Quan es fan a Hollywood aquests numerets agraden i sorprenen perquè els actors estan capacitats per cantar i formar part d'una complexa coreografia. A Espanya t'adones que aquests xous necessiten el filtre de l'humor per perdonar la incompetència. L' star system espanyol no és a prova de qualsevol gènere. Són una altra mena d'espontanis.
