Gora ‘Polònia’!

Dimarts a la nit Un vasco en Polonia va ser líder d’audiència a Catalunya: un 22,5% de quota i 627.000 espectadors. Es tracta d’un encàrrec que va fer Euskal Telebista a Minoria Absoluta per explicar el seu gran èxit de TV3, el Polònia, als bascos. I, de retruc, ens n’hem beneficiat nosaltres. L’actor i presentador Gorka Otxoa visita Barcelona amb la intenció d’entendre el Procés i un Manel Lucas convertit en taxista decideix portar-lo als estudis on es grava el Polònia. A partir d’aquí, el reportatge combina els esquetxos humorístics amb declaracions de periodistes com Mònica Terribas, Carles Francino, Neus Tomàs, Glòria Serra i Enric Juliana.

Tot i que l’audiència de TV3 ja s’ha empassat uns quants refregits del Polònia, aquesta manera de reconstruir els últims anys de Procés i fer-ho poc abans d’una jornada electoral era molt reveladora. El programa estava tan ben estructurat i els esquetxos tan ben triats que descrivia l’evolució no només dels polítics sinó també del país. Un vasco en Polonia confirmava el valor terapèutic que ha tingut el Polònia per als espectadors. En situacions caòtiques ens ha permès entendre el context, en moments d’estancament polític ha sacsejat consciències, en etapes de conflicte ha sigut catàrtic i en situacions molt crítiques en què hi havia poques ganes de riure ha sabut traduir el garbuix d’emocions que dúiem i expressar amb humor la mala llet que portàvem a dins. I quan les coses han esdevingut pitjors del que mai ens havíem imaginat, han creat moments emotius que han agombolat el dolor.

Si bé és cert que a Catalunya no cal que ens expliquin què és el Polònia, de vegades és bo i saludable poder-se veure a un mateix amb distància per entendre’s millor. L’única precisió que faria és quan el presentador defineix Josep Lluís Trapero com l’ídol dels independentistes. Tenint en compte el paper del major dels Mossos després dels atemptats a Catalunya, potser seria més just dir que era l’ídol dels catalans en general i que la politització del seu càrrec va ser posterior, gràcies, sobretot, als mitjans espanyols.

En tot cas, aquest meta-Polònia, aquest Polònia per explicar el Polònia, va servir per interpretar-nos a nosaltres mateixos i fer una reflexió televisiva. Un programa d’humor tan ben fet que s’ha fet famós arreu d’Espanya tot i emetre’s només a Catalunya, que té uns resultats d’audiència extraordinaris, delata un altre fet diferencial. L’humor no és només com es fa sinó com s’encaixa. Que més cadenes no tinguin un tresor televisiu com aquest posa en evidència el valor de la tele pública que tenim i com l’extraordinària acceptació de l’audiència ha permès blindar-lo de les ingerències polítiques. Pobre de qui gosi tocar el Polònia. És un dels pocs reductes de democràcia i llibertat que mantenim. El Polònia diu molt del país que som.