CRÍTICATV

García Ferreras, el xèrif de la Barceloneta

Divendres al migdia Antonio García-Ferreras tornava a fer gala del seu sensacionalisme esperpèntic connectant en directe amb la platja de la Barceloneta. Tot i estar pràcticament buida, el rètol en pantalla anunciava “ playas abarrotadas pese a restricciones ” i ell advertia que la gent estava “ muy apelotonada ”. Per donar pas a la redactora de Barcelona ironitzava: “ ¡En la Barceloneta se deben pensar que están en la fase 15, porque se están bañando! ” Banyant-se no hi havia ningú. La redactora parlava dels menors, en plural, quan només es veia una única criatura. També lamentava que no es guardés la distància de seguretat, quan la sorra estava quasi deserta. Com que l’escena els estava posant en evidència, feien referència al fet que anteriorment hi havia hagut “ aglomeraciones con menos intensidad ”, una expressió de rigor dubtós. Òbviament, el que vam veure no era periodisme sinó relat interessat dels fets. García Ferreras va dissenyar a principis de setmana un determinat discurs sobre el que passa a la Barceloneta i, encara que les imatges el contradiguin, sosté una narració alarmista que li és útil per mantenir el sensacionalisme que converteix el seu programa en entreteniment per a hiperventilats de l’actualitat.

La prova la trobem repassant com neix aquest interès de García Ferreras per la Barceloneta i com ha tractat aquesta informació. El dilluns 18 de maig el periodista Raül Gallego va penjar a les xarxes un vídeo gravat per ell mateix que es va convertir en viral. La zona de la Barceloneta semblava un musical meravellós de joves musculats posant-se en forma. Gallego no va cedir les imatges a cap mitjà per no fomentar el periodisme a cost zero. L’endemà, 19 de maig, Al rojo vivo, aprofitant aquest ham, prioritzava el que passava a la Barceloneta connectant amb una redactora: “ ¿Cómo ha ido hoy en la Barceloneta? Porque hace unas horas hemos visto que parecía algo así como la antesala de unos Juegos Olímpicos ”. El lloc, però, ja estava desert i havien d’utilitzar unes imatges gravades unes hores abans en què es veia gent fent exercici. El dimecres 20 de maig, García Ferreras hi tornava preguntant-se si “ el gimnasio olímpico de la Barceloneta ha cerrado también ”. El lloc estava precintat, però ell insistia que s’havia banyat gent a la platja “ con nocturnidad ”. El dijous 21 de maig no parava d’utilitzar imatges d’arxiu de la Barceloneta amb gent per parlar-ne amb Manuel Valls, perquè el col·laborador Miquel Giménez hi fiqués cullerada i per entrevistar Ada Colau.

El periodisme de García Ferreras ha consistit en aprofitar l’extraordinària viralitat d’un vídeo de dilluns (que feia referència a una hora i dia concret) per convertir-lo en un escàndol setmanal de grans dimensions. Divendres, el sensacionalisme ja no donava més de si. La realitat era una i el seu missatge un altre. Però aquest és el seu periodisme. El xèrif de la Barceloneta. Ferreras convertit en vigilant de la platja, enfonsant el periodisme i ofegant-se ell solet en la seva pròpia farsa.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF