Fukushima i els genets de l'Apocalipsi

ACuarto Milenio (Cuatro) van aprofitar un programa dedicat exclusivament a la tragèdia de Txernòbil i li van canviar el títol: Fukushima: La sombra de Chernobil . Del Japó no se'n parlava, però van extrapolar la desgràcia. Vam veure una barreja de bons testimonis i bones imatges d'arxiu que van quedar eclipsades per un guió aterridor i groc, potenciat per unes dramatitzacions molt tràgiques gravades hàbilment.

Fukushima al marge (era l'excusa per fer-lo actual), tots els testimonis entrevistats parlant de la tragèdia de Txernòbil eren creïbles i amb aportacions interessants: des d'Igor Kostin, el fotògraf per excel·lència de l'accident nuclear, passant per polítics catalans i espanyols que en aquell moment estaven en actiu i tenien informació privilegiada de com va afectar la radioactivitat a Espanya. Molt interessant si ho sumem a una impecable selecció d'imatges d'arxiu, ben documentades, de Txernòbil. Impactants les ciutats encara desertes, i les imatges de com van sacrificar soldats i voluntaris per fer nyaps al reactor, o com un helicòpter va caure dins el forat de la central. Però tot plegat servit amb frases com " la fuente maligna de energía", " sepulturas futuristas ", " ancianos y niños irradiados por la lluvia de la muerte ", " aquel suelo era tan negro como la misma muerte " o " aquel agujero era tan negro como una tumba ". Tot i que les guanyadores són "la batalla de la pala contra el átomo " per definir les feines de reparació i " es como si los jinetes del Apocalipsis las hubieran visitado una a una " per referir-se a les cases buides. Això amb imatges dramatitzades de suïcidis, agonies, nadons morts i soldats sacrificant-se. A sobre hi van afegir no sé quina maledicció d'una planta estranya que vinculava la desgràcia de Txernòbil amb una profecia del tercer àngel exterminador segons el llibre de l'Apocalipisi de sant Joan. Com si una desgràcia nuclear calgués amanir-la per semblar terrible.