02/03/2013

Fer-se passar per català

2 min

La millor secció d'humor d'aquests dies a la tele és la d'El intermedio en què una periodista demana a vianants de Madrid si es poden fer passar per catalans per a un reportatge. Els diu que no en troba cap d'autèntic perquè expliqui si sent el rebuig dels espanyols i si li poden fer el favor de contestar-li les preguntes en català. Els dóna un truc lingüístic: "Només has de treure l'última vocal de cada paraula". Sorprenentment, gent de bona fe accepta el repte. La reportera els pregunta: "¿És veritat que quan et senten parlar en català no et cedeixen el seient al bus o al metro?" o "Què sents quan veus la senyera?" o "Quin català cèlebre destacaries?" A alguns homes fins i tot els demana que es facin passar per catalans homosexuals i els demana: "Què trobes a faltar com a català gai?" La reportera és molt hàbil induint-los a errors culturals que els entrevistats no detecten, del tipus: "Pots dir que trobes a faltar les platges de Lleida". Les respostes fan morir de riure: " L'humorist català que más me has reir és Mateu Buenafuent perquè critic les cos que pas a Espany ". O també "M'han tratat mu biè ", " Me gust mutx la plai de Lleid ", " Me gust Joaquim Sabin i sus cancions " o fins i tot " Quan vei la bander catalan m'acuerd de mi tierr ". És un exercici deliciós d'humor perquè evidencia l'autoritat que té una càmera de televisió sobre vianants anònims. També perquè demostra que poc que costa fer l'esforç quan es vol (tot i el fantàstic nyap resultant). I és la prova del nivell de desconeixement que tenen a Espanya de Catalunya. Però el millor és observar com saben fer un discurs conciliador i fins i tot patriòtic a l'hora de posar-se en el nostre lloc. El millor exercici pedagògic que he vist mai per il·lustrar de manera positiva el difícil encaix Catalunya-Espanya. Sense rancors i amb rialles. Creu de Sant Jordi ja. Visca El Gran Wyoming i visca " la mia tierr i les plais de Lleid ".

stats