Febre del dissabte nit

Dissabte a la nit, entre barbarisme i barbarisme de Javier Estrada, es pot gaudir a TV3 d'un programa familiar com és La partida . És un concurs amb moltes possibilitats, perquè hi participes des de casa i a més pots dedicar-te a buscar els castellanismes del presentador com grunyit , mètudu o fins i tot repart . I al final del programa pots organitzar un funeral a casa en homenatge a tots els pronoms febles que han estat assassinats per Estrada durant el concurs. A La partida és habitual notar que alguns criteris del joc grinyolen, però és que aquest dissabte ens vam trobar amb un fet curiós. Les estrelles convidades eren Joel Joan i Àlex Monner i les proves estaven relacionades amb el cinema. Els concursants havien d'endevinar títols de pel·lícula a través de la mímica. Però ens vam endur una bona sorpresa quan vam descobrir que no només havien d'encertar-ne el títol sinó que, de retruc, havien d'intuir si havien estat traduïdes al català. La concursant feia el gest de tenir ales. Tots vam pensar que era Pájaros , però la resposta correcta era Ocells , tal com va explicar Estrada, perquè era de les pel·lis traduïdes al català. Aleshores la concursant es va posar la mà a l'esquena, com si fos una aleta. " Tauró !", va respondre la participant. "No! Aquesta és en castellà!" "Doncs Tiburón !" Aleshores sí. La resposta bona també era Ballant amb llops , però en canvi, s'havia de dir Babe, el cerdito valiente . Los otros també s'havia d'endevinar en castellà. En canvi El orfanato no valia, perquè la resposta correcta era L'orfenat . És a dir, els concursants, tot i endevinar la mímica, perdien el temps de la prova traduint el títol de la pel·lícula a l'atzar. El tip de riure va venir amb Fiebre del sábado noche , un clàssic de la mímica cinematogràfica. Però no era bona. Havia de ser Febre del dissabte nit , justament el que m'agafa a mi quan veig aquest programa. Que em poso malalta.