26/05/2018

Extraterrestres feministes

2 min

Dijous a la nit, els marcians van aterrar a TV3 com cada setmana per rebre la seva dosi d’adoctrinament humà i cultural. I la lliçó va ser fantàstica i interessantíssima. Quan arribin els marcians va abordar el Maig del 68 per analitzar què n’ha quedat, cinquanta anys més tard, d’aquella revolta i, de passada, analitzar el fervor del moviment feminista actual, intentant entendre què té d’heretat de les lluites passades, què té de moda i fins a quin punt tindrà la capacitat de canviar la societat i construir un món millor. El plantejament del programa, com ja vam explicar en la seva estrena, repassa propostes culturals de manera transversal a partir d’un tema. Còmics, festivals, pel·lícules, documentals, novel·les, assaig... anaven apareixent al voltant de la reflexió, també, sobre el valor de les revolucions, la construcció d’uns ideals, les tendències socials més efímeres i els malestars actuals que demanen canvis. Filòsofs, escriptores, directors de cinema, periodistes, il·lustradores, sociòlogues... analitzaven aquestes circumstàncies i construïen un programa cultural que és capaç d’anar més enllà de les recomanacions, i obrir opcions a l’intel·lecte. Quan arribin els marcians permet descobrir nous referents i teòrics veterans, i contribueix a l’efecte xarxa per interconnectar persones. Les entrevistes que va fer la periodista Júlia Bertran a l’escriptora i periodista Vivian Gornick i a la sociòloga Maria Jesús Izquierdo van ser excel·lents tot i la brevetat de l’extracte de la conversa que permet aquest format televisiu. En una època en què es parla del feminisme com una moda (també amb la voluntat de minimitzar-ne la transcendència i amb l’esperança que sigui una qüestió passatgera), les veus de dones que tenen molta més perspectiva en el seu punt de vista ofereixen una anàlisi molt sòlida, diferent del discurs mainstream o més elemental.

El programa va teixir amb dotze minuts escassos un reportatge impecable i amè sobre el feminisme, útil per a simples curiosos i neòfits, alumnes aplicats i estudiants avantatjats, i on es podien descobrir propostes culturals o àmbits per començar a investigar.

És una llàstima que un programa com Quan arribin els marcians passi desapercebut a la graella, perquè cada setmana té l’habilitat d’obrir molts fronts diferents a partir d’una llavor comuna. Nutrició televisiva de qualitat i servei públic ofert a l’espectador de manera àgil, moderna i innovadora. En relació a les primeres edicions, tot el contingut flueix d’una manera molt natural, sense ínfules intel·lectualoides. Quan arribin els marcians amplia horitzons, i posats a educar els extraterrestres, està bé que si ens han d’envair, com a mínim siguin feministes. Potser serà la manera que canviïn les coses.

stats