Dels inicis de TV3 (aviat farà vint-i-nou anys del seu naixement) suposo que us recordareu d'aquells separadors que diferenciaven la programació dels anuncis. Eren aquells tres pals ingenus i alegres que amb ullets i braços es movien al costat del logotip de l'emissora. Corrien i ballaven divertits al ritme d'un dels jingles més emblemàtics i representatius de la cadena, fins que acabaven tapats per una pluja de triangles i quadrats.
Aquests molinets que servien de transició cap a la publicitat han anat evolucionant. Uns dels més innovadors han estat els d'aquest hivern passat, inspirats en contes infantils. N'hi havia un que remetia a Els tres porquets i fins i tot un amb el logo del número tres que dormia sota un col i saltava quan se sentia el soroll d'un pet. Una gran idea, sobretot per donar pas al rellotge del Telenotícies vespre . La qüestió escatològica és, acceptem-ho, un dels nostres signes identitaris. Si TV3 ens havia de posar al dia de l'actualitat era simbòlic fer-ho després d'un separador que inclou una ventositat alliberadora, per demostrar la valentia i la independència de criteri. I per pair bé tot el que ens havien de comunicar.
Aquest estiu hi ha hagut una altra innovació molt simptomàtica també: la publicitat ja ha ocupat (o més ben dit, okupat) justament l'element que ha de diferenciar els programes dels anuncis. Ara els números tres del logo van a cavall d'una ampolla de Damm Lemon. La crisi obliga els mitjans a acceptar-ho tot. No és l'únic exemple televisiu que ens recorda que estem en una situació crítica. La promo de l'estiu de TV3 que convida els espectadors a enviar el seu vídeo participatiu té, com a eslògan, "Surt. Aquí es l'estiu. Demostra que estàs viu!". És definitiu. És l'únic que ens queda per celebrar: que encara hi som. És el missatge col·lectiu d'optimisme que podem enviar a la resta de coneguts i saludats que ens veuran a la tele fent la ballaruga de la cadena: que malgrat tot, encara no ens hem mort.
