Deconstructing Urdangarin

Després del partit de Copa del Barça, Telecinco va enllaçar l'emissió amb un suposat reportatge d'investigació del cas Urdangarin. Una enganyifa. Et venien a l'inici unes imatges d'uns reporters suposadament intrèpids que tenien un enfrontament amb uns guardaespatlles dels ducs de Palma a Washington. Només es veia el volant i la porta de l'interior del cotxe i se sentien les paraules amenaçants dels de seguretat. Semblava fins i tot una escena de tensió provocada per tenir alguna imatge trepidant. Però més enllà d'això no tenien res més. Van farcir la història fent un retrat de la parella al més mínim detall. Gairebé van repassar el dia del seu casament minut a minut. Tot per potenciar l'efecte dramàtic de la trama que volien vendre: el noi perfecte no era el que semblava. Frases de Peñafiel com " Urdangarin es un ludópata del dinero " provocaven certa hilaritat.

Les argúcies d'Iñaki les explicaven a través de retalls de premsa: és a dir, ells no aportaven res de nou. De qualsevol imatge intranscendent de la infanta Cristina en treien conclusions definitives: " Aquí su rostro refleja preocupación ". Diversos periodistes del cor opinaven sobre l'assumpte amb molta barra. La majoria no disposava de cap mena d'informació: "¡Imagino lo que ha tenido que llorar la infanta estos días! ¡Está destrozada! " Els " imagino ", " yo creo que " i els " supongo " encetaven cadascuna de les frases per després fer sentències agosarades sobre el que deduïen que estava passant en aquella família. Alguns donaven a entendre que Urdangarin era un sant a qui l'havien perjudicat algunes males influències. La periodista que actuava com a portaveu dels autors del reportatge dibuixava la trama amb un llenguatge barroc i grandiloqüent: " Nos dispusimos a inmortalizar la agenda de Urdangarin del dos de enero ". Immortalitzar una agenda? Carai. És el nou eufemisme per dir que persegueixen un cotxe. Quin nivell.