Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Cuní, Twitter i el policia fatxa

Dilluns a 8 al dia Josep Cuní entrevistava per telèfon José Manuel Sánchez Fornet. És el secretari general del Sindicat Unificat de Policies, que va dedicar uns quants tuits rabiosos als aficionats al motociclisme que diumenge van xiular l'himne espanyol al GP de Catalunya. La finalitat de l'entrevista era saber si al senyor policia ja li havia passat la fúria ibèrica i volia matisar les seves apreciacions o si es reiterava en l'estirabot neofatxa. No sé si això canviava gaire el panorama. Cuní, prudent i educat, va començar l'entrevista amb bon to, però amb la primera resposta de Sánchez Fornet ja vam intuir que la conversa prometria. Va referir-se a la bandera espanyola com " La bandera que he visto encima de muchos féretros de compañeros ", sense que vingués a tomb tanta tragèdia. El nivell de les seves respostes no va millorar en cap moment. D'una manera molt subtil i tòxica deixava anar un discurs que permanentment separava dos bàndols. El "nosotros " i el " ustedes " que implícitament distingia entre espanyols i catalans. "Hay determinados sectores que siempre dirigen un poco el foco donde les interesa. A ustedes no les interesa lo que diga el movimiento independentista contra los españoles ". Amb un vocabulari de comissaria de Cuéntame diferenciava entre " los de mi parte y la de los contrarios " i parlava de " banderas esteladas y cosas de esas de cobardes ". Cuní li va preguntar davant de tanta grandiloqüència patròtica: " ¿Usted es policía por la bandera o por los cuidadanos? " I altra vegada argumentava segmentant la gent per opinions. Va incrementar la tensió de la discussió, però finalment van penjar educadament. Cuní va respirar fons i en un esforç d'autocontrol va dir: "Faria tants comentaris que prefereixo no fer-ne cap". Llàstima. El pastís va quedar sense la cirereta final. Després, Pilar Rahola va fer el seu apunt dramàtic (i una mica demagògic) sobre el personatge. S'hi va esplaiar. La tertúlia esportiva també es va endarrerir. Jordi Basté estava escandalitzat amb el personatge. Sergi Pàmies va ser més analític i va preferir centrar-se en el llenguatge utilitzat per l'individu. Deu minuts més donant voltes al tema Sánchez Fornet, un policia fatxa. Per sort finalment va ser Pàmies qui va suggerir que ja n'hi havia prou d'aquell assumpte i que podien canviar de tema. Mediàticament, més que deixar retratats aquests personatges que dinamiten la convivència, els acabem fent importants. Em pregunto si en una hipotètica Catalunya independent hi haurà un dia que els trobarem a faltar.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF