Contra la crisi... tele
TV3 va estrenar diumenge L'aprenent, un programa patrocinat per la Generalitat de Catalunya i presentat per Llucià Ferrer. La finalitat principal de l'espai consisteix a recuperar la tradició de l'ofici i demostrar la importància de la cultura de l'esforç, especialment en els temps que corren.
El programa té un bon grafisme, muntatge i realització. És curt i va de cara a barraca a acomplir la missió. La primera edició es va centrar en la feina de cuiner, tot i que potser es van dispersar una mica amb el que comporta l'ofici perquè fins i tot el van fer anar a pescar la tonyina a alta mar. És evident que es tracta d'una idea televisiva pensada per als temps de crisi. Però la crueltat de la recessió econòmica no té límits: el restaurant que va triar el programa per fer-hi les pràctiques, el Lluçanès, ja no existeix. Aquest estiu va tancar. En el suposat cas que l'hipotètic aprenent s'hagués merescut el lloc... ara ja tornaria a ser al carrer. A sobre, tanta campanya de la Generalitat perquè es parli en català als immigrants, i resulta que el seu aprenent televisiu es dirigeix en castellà a l'Arturo, un ajudant que li dóna instruccions per millorar en l'ofici.
Llucià Ferrer, a qui ja veiem a Barça TV anant de penya en penya, vol introduir també el seu estil desenfadat i una mica canalla al programa. Amb tot, comença a ser una mica ganàpia per fer d'aprenent. Manté el paper del clàssic esforçat que no es dóna per vençut. Tant s'hi escarrassa que en tot el programa deixa anar tres hòsties, dues merdes i uns collons com a mínim. Fa que es mareja pescant dalt del vaixell i li vénen ganes de vomitar en dues ocasions quan neteja el peix. Sopàvem veient les basques d'en Llucià esbudellant una tonyina. Francament, no tinc clar que el programa fomenti la motivació per aprendre l'ofici. Ni tampoc et vénen ganes de contractar l'aprenent sinó més aviat de dir-li allò de "Ja el trucarem... gràcies".
