Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Cinc dones i una vaca

Telecinco ha estrenat un lamentable programa dirigit a un públic femení (i a homes amb ganes de veure mosses estupendes) que és de vergonya aliena. Es diu Hable con ellas i el presenten cinc dones, perquè algú considera que és massa feina per a una de sola. Són Sandra Barneda, Natalia Millán, Yolanda Ramos, Beatriz Montañez i Aly Eckman. Aquesta última és nord-americana, amb prou feines entén el castellà, el parla malament i proporciona les escenes més patètiques perquè el seu nivell de descaradura sobrepassa els tolerables pel tarannà mediterrani. Feia tanta vergonya que, si un s’hi fixava bé, fins i tot es podia observar en el rostre de Sandra Barneda que era una sensació compartida també per alguns membres del programa. Van portar una vaca al plató, que l’Aly es va encarregar de munyir, acaronant i esprement-li els llargs mugrons, en una imatge molt al·legòrica. Panteixava quan veia un home guapo i s’eixancarrava per expressar desig. La presentadora, vull dir, no la vaca. La van enviar a entrevistar Esperanza Aguirre interrompent una roda de premsa. Contenta en acabar, va dir: “ ¡Me recordaba a mi abuela! ” La vicepresidenta del Congrés, Celia Villalobos, que era al plató com a convidada, envoltada de totes aquelles noies sexis, va llançar-li amb certa mala llet: “ Entonces yo te debo parecer tu bisabuela ”. A Villalobos la van presentar primer, la van fer seure mentre li preguntaven “ ¿Está cansada? ” i li van treure unes plantofes de pelfa mentre elles es passejaven amb sabates de taló d’agulla. Les joves i suggerents presentadores després la van oblidar en una butaca d’un racó i es van entretenir a entrevistar Hiba Abouk, una atractiva actriu de la sèrie El Príncipe. En la conversa volien descobrir “ cómo es la Hiba mujer ”. Villalobos s’ho mirava de lluny amb cara de circumstàncies. Gat vell envoltat de rates tendres. Era un pop en un garatge, i a sobre se l’havien oblidada en un racó. El plató semblava un galliner amb totes les presentadores descoordinades i parlant a la vegada. L’Aly entenia les bromes amb minuts de retard. “ ¡How beatiful! ”, cridava quan ja havia passat tot. Fins i tot van organitzar un càsting en directe per triar un col·laborador del programa en el súmmum de la pèrdua de dignitat laboral. Una tensa rivalitat entre les presentadores s’apreciava en els moments de més guirigall. El resultat televisiu va ser un basar de la dona objecte, impersonal, de continguts pobres. Un fals i nociu feminisme per alimentar i perpetuar, encara més, el masclisme més retrògrad.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF