Castanyoles als mugrons

Al Tú sí que vales de dimarts hi va haver una actuació sobre la qual el presentador, Christian Gálvez, ja va advertir abans de començar: " Los de cásting no sabían dónde ubicarla ". Era una clown de cinquanta-vuit anys amb una bata flamenca. Es treia la bata i es quedava amb una mena de banyador antic d'on li penjaven unes castanyoles de cada mugró i unes altres del pubis. De sobte sacsejava el cos fent sonar la percussió. El públic reia. Kiko Rivera (àlies Paquirrín ) va opinar: " Prefiero no faltarle al respeto, señora. Yo me callo ". José Luis Moreno va continuar: "Tengo que decirte que lo he pasado mal. Y lo he pasado peor por ti que por mí ". Aplaudiments del públic. Merche, del jurat, li va perdonar la vida: "Yo creo que has tenido un valor impresionante de venir aquí y ponerte estas castañuelas. Solamente por esto, todo mi respeto y admiración a esa valentía que tienes ". Va arribar el torn de Risto Mejide: " Voy a declararme objetor de conciencia en esta valoración. No la pienso humillar en público y todo lo que tengo que decirle se lo diré después en privado. Lo único que le voy a decir en público es que en estos momentos siento una profunda tristeza ". I tenia raó. El sentiment era compartit. "Bueno... son emociones ", es defensava la pallassa.

Després la dona va explicar el que li havia dit Risto en privat: que aquell número era una mena d'humiliació personal. És cert que en alguns espectacles de clowns hi ha aquest component, però en un plató com el del Tú sí que vales Risto no anava del tot desencaminat. Tristesa absoluta. Primer, pel decadent numeret de la dona, en què en un circ alguns potser hi haurien vist la poètica. I també perquè el programa menystenia algú a qui prèviament havia escollit perquè hi participés. És la hipocresia de la televisió: era un bon espectacle justament pel que tenia de patètic. Per això el van escollir els de càsting: per poder-lo rebutjar dient que era una humiliació.