Buenafuente, com sempre

El millor i més innovador del retorn de Buenafuente a la tele, el títol: Buenas noches y Buenafuente . I sí, vam passar una bona nit a Antena 3, especialment a Catalunya. Si s'ha de jutjar per l'audiència és evident que hi havia moltes expectatives amb la seva reaparició. S'agraeix un programa positiu i distès. L'ànim és un altre. Si comparem la metàfora amb què l'Andreu es va acomiadar de La Sexta, des del futur i lamentant l'evolució de la tele, no hi ha comparació. El retorn va arribar en forma de desembarcament de Normandia, potent i il·lusionant, amb pòster de Fernando Alonso inclòs (l'espina clavada). L'al·legoria d'un malson de vuit mesos de pausa i la poètica de presentar-se en calçotets a plató. Ho vol donar tot. Berto generós i en forma. Corbacho excessiu, barroer i cridaner com sempre.

Però no va ser una nit rodona. En un cap de setmana en què el rei i l'elefant ho van petar tot, en el programa va quedar com una anècdota de més a més, mencionat de retruc després de parlar d'Urdangarin i Froilà, que ja sonava a antic. També va quedar desfasat l'esquetx de l'Arantxa Sánchez Vicario i la seva mare. Com sempre, l'absència de Buenafuente es confon amb la desconnexió de l'audiència. I no. Arantxes, Urdangarins i Froilans estan molt gastats per a uns espectadors que no han apagat la tele durant la seva absència. Molt millor l'entrevista a Adrià, Arguiñano i Arzak que no pas la d'Ewan McGregor, que aportava poc més enllà de demostrar ambició. La paròdia de La casa de Bernarda Alba era massa teatral i gens televisiva, lenta i poc reeixida. L'espectacle de Berto en la línia de sempre i l'actuació musical en directe d'Amaral (com sol passar amb les cançons a plató) s'entén com un farcit que concedeix una treva a l'espectador per anar a la nevera o al lavabo. S'agraeix el retorn setmanal de l'Andreu i les intencions que s'hi apunten, però potser hi ha hagut massa mesos per pensar el primer programa. Segur que el de la setmana que ve encara ens agradarà més.