Borat es posa seriós
Netflix acaba d’estrenar The spy, la sèrie produïda i protagonitzada per l’actor Sacha Baron Cohen, a qui més habitualment hem conegut fent de Borat en un registre molt passat de rosca. I el cert és que la tessitura còmica l’afavoreix més que quan s’aboca a un personatge tan intens i dramàtic. The spy és la història d’un dels agents més importants del Mossad, Eli Cohen, l’agent 88 dels serveis d’intel·ligència israelians a principis dels seixanta.
La coincidència amb el cognom entre actor i personatge és casual. Eli Cohen era un patriota fill de pares sirians disposat a renunciar fins i tot a la família per defensar el seu país. El thriller ens acosta a la seva biografia i al conflicte real entre Israel i Síria que va acabar desembocant en la Guerra dels Sis Dies. Són sis capítols i el primer potser resulta una mica confús per als menys versats en aquesta història, que es complica també pels constants salts temporals en la narració. A partir del segon episodi la trama és més digerible i cap al final es torna inquietant precisament pels elements més convencionals dels thrillers d’espies: el suspens en les escenes en què el protagonista fa la seva feina contra rellotge. Pel que fa al guió, en algun moment els diàlegs cauen en una inèrcia viquipèdica, quan els personatges especifiquen en les converses noms, cognoms, càrrecs i fets principals perquè l’espectador entengui de qui s’està parlant. La recreació de Buenos Aires i Damasc als anys seixanta, l’ambientació i el vestuari són reeixits i el que falla de manera flagrant és la postproducció dels viatges en cotxe, en què el paisatge de fons que veiem a través de les finestretes sembla enganxat de mala manera. Ara bé, l’habilitat per narrar el desenvolupament dels fets reals és indubtable. El cop d’estat del primer ministre Al-Hafiz té un ritme trepidant i queda perfectament explicat. Les petites anècdotes del món de l’espionatge i dels detalls que van servir per determinar el transcurs dels esdeveniments la fa una sèrie interessant.
The spy té una doble trama argumental. D’una banda, la vida emocionant i arriscada d’Eli Cohen, primer vivint a l’Argentina i després a Damasc. De l’altra, en contrast amb això, la sèrie ens mostra, paral·lelament, el que suposa la seva absència. Aquí la protagonista és la seva esposa Nadia, víctima de la solitud. Aquests dos mons s’alternen i es contraposen i fins i tot semblen connectats per instants de melancolia simultània. Un acte tan quotidià com menjar pa amb mantega es convertirà, repetidament, en un recurs narratiu simbòlic per explicar l’evolució de la parella. The spy no passarà a la història però és recomanable per a aquells a qui els agradi conèixer-la i, sobretot, per descobrir picades d’ull del relat del passat que connecta amb el nostre present.
