27/03/2013

La Bíblia televisada

2 min

Ni l'estriptis de la Milà a Gran Hermano ni els salts de trampolí ni les Polseres vermelles van poder amb La Biblia d'Antena 3. L'adaptació nord-americana de les Sagrades Escriptures va arrasar com una plaga a Catalunya amb 558.000 fidels i a Espanya amb gairebé 4 milions de seguidors. Una barbaritat. Sobretot quan l'únic que justifica veure-la són les ganes de riure com a mecanisme de defensa per la vergonya aliena que passes. La sèrie se centra en els episodis més cèlebres i intensos de la Bíblia fent-ne un relat excessiu i de ciència-ficció. La història sagrada adaptada de manera barroera i primària al llenguatge audiovisual té com a resultat una trama argumental capritxosa, còmica, impossible i ridícula. Però, sobretot, fanàtica. Es fonamenta en una fe malaltissa amb episodis de màgia i telepatia, que acaba convertint tots els personatges en ximplets. Els textos avancen a tota castanya i si canviessin el nom de la sèrie i els protagonistes juraries que estàs davant d'una producció narcòtica i fonamentalista. Les ventades enteses com la paraula de Déu, Abraham comunicant-se amb Moisès via flames artificials al mig del desert, el dimoni amb caputxa, les set plagues filmades amb un pla detall de llagostes per evitar despeses i un Samsó rastafari que sembla un jugador de rugbi neozelandès a punt de ballar la haka . El guió, nefast, avança només fent que el protagonista del passatge bíblic deixi anar la frase cèlebre que pertoca. La resta són figures d'un betlem. Mudes. La voluntat hiperrealista dels decorats es tradueix en paisatges de cartró pedra propis d'un concurs local de pessebres. Molt cel estrellat i molta sorra. Com a ganxo el masclisme, el racisme, el càstig, la tortura i la por que minen els textos bíblics. Una ficció ridícula de barbuts suats, sandàlies brutes i grenyuts de mirada perduda. Un suplici. La Biblia pot ser un gran bestseller, però és un pèssim guió televisiu.

stats