Aproximar-se a 'Juego de tronos'

Per als que no som gaire (o gens) proclius al gènere fantàstic, endinsar-nos en Juego de tronos no és fàcil. Se'ns demana un esforç suplementari que no sempre ve de gust fer. Aquest article és un simple acostament a Juego de tronos des del punt de vista d'algú que, com molts altres espectadors dimarts, va posar-hi tot l'afany del món per trobar el gust a un gènere que normalment ens fa (molta) mandra. Així que, benvolguts puretes, fanàtics i ments inflexibles més papistes que el Papa: si us pica, passeu de l'article i fins demà.

Costa entrar en la trama. Aquesta barreja de màgia i elements de l'Edat Mitjana no és sempre fàcil d'empassar per tothom. Els ambients sobrenaturals tan artificiosament retratats ens provoquen cert distanciament. Ara bé, algun cap tallat dels que vam veure rodolar era més propi de l'atrezzo del tren de la bruixa, tot sigui dit.

La qualitat de la capçalera inicial i l'ímpetu de la sintonia, però, et predisposen positivament. Un muntatge espectacular, velocitat de creuer en les trames i escenes vibrants i intenses. Sang i sexe per assegurar el tret. El càsting és hàbil buscant físics amb trets comuns a cada comunitat i amb la psicologia dels personatges. Alguns actors, però, semblen superats, com si no acabessin d'entrar en la història. El guió és impecable per com aconsegueix barrejar els drames personals amb les confrontacions entre regnes. La creació de conflictes a través de dilemes i accions és excel·lent i no exigeix explicacions de paraula. I aquí és on atrapa. Però l'espectador poc avesat a aquestes històries es troba sobrepassat per noms, argot fantàstic i llinatges fins a uns límits que ja no sap on para ni què implica el que veu.

Hi ha el desconcert de saber si hi ha situacions que no s'entenen per incapacitat personal o perquè és voluntat dels guionistes. Amb tot, és indubtable que la sèrie aconsegueix transmetre sensacions i això cada vegada costa més de trobar. Ho continuarem intentant.