Adéu al 'Banda ampla'
Com informava ahir aquest diari, al voltant de Setmana Santa el programa de debat Banda ampla s'acomiadarà de la graella de TV3 per motius econòmics. Una més de les escapçades anticrisi. L'espai té més bona voluntat que bones idees. És curiós com, en un país on de qualsevol cosa en fem una polèmica, un programa de debat a la televisió pública genera tan poc ressò. Ni tan sols l'endemà se'n reviu certa ressaca.
El Banda ampla és un format ordenat i respectuós on més que un debat contemples una roda d'opinions. Els temes fan poca il·lusió o no demanen discussió sinó llibertat de parers: crear debat al voltant de la imatge personal, els serveis d'atenció al client, la cuina i la relació entre la Xina i Catalunya difícilment et provocaran un ímpetu per anar a discutir a la tele. En les enquestes dins de l'autocar a grups de senyores hi observes més ganes d'anar a visitar la tele que no pas necessitat de defensar el seu criteri en una polèmica. De fet, no hi ha ni polèmica. I aquí és on hi ha la feblesa.
El programa més cèlebre de debat a TV3 va ser La vida en un xip , on els dilemes vitals quotidians atrapaven l'espectador. L'aventura quotidiana d'en Cuní va ser un intent que passarà a la història per la cèlebre pregunta de si el pernil dolç ho era de debò. I del Polèmic se'n recorda, sobretot, el conflicte entre Bassas i Cópulo.
En un debat t'ha de bullir la sang per voler dir-hi la teva, t'ha de fer sentir contradiccions com a espectador. Si això no es veu en el plató, des de casa tampoc t'hi aboques. La fermesa i les bones maneres de Lídia Heredia són el millor d'un programa al qual ha faltat sentit de l'espectacle. El talk show s'ha quedat en talk i prou.
Ens encotillem tant per ser una televisió de bones formes que ens passem de frenada. Més que a l'etapa de la banda ampla, televisivament ara és l'era de pel broc gros . I la compassió no pot lluitar contra la tisorada.
