Activistes famosos: bo o bluf?

Dimarts al Sense ficció van emetre el primer de vuit documentals sobre el perquè de la pobresa al món. Why poverty? és un treball en què han participat més de setanta cadenes de televisió d'arreu. Aquest que comença la sèrie, Doneu-nos els diners, planteja, per fi, si els famosos fent d'activistes per les causes més nobles són útils o és una manera de fer el paperina. El reportatge se centra en el cas més rellevant: Bono i Bob Geldof amb el Live Aid. El més interessant del documental (que podeu recuperar al TV3 a la carta ) no és tant la comprovació de la seva eficàcia econòmica sinó, sobretot, les seves estratègies. Amb el testimoni de Bono i Geldof, però també amb el seu entorn d'assessors, expliciten com el poder també és feble i es pot seduir. Les bambolines de l'activisme cèlebre són curioses: jocs de contraprestació i tria sibil·lina dels contactes. El camí que van seguir els cantants per reunir-se amb el Papa, amb Clinton, amb Gordon Brown o Tony Blair és pura estratègia capitalista. Igual que ficar-se a la butxaca Bill Gates o utilitzar un descendent de la família Kennedy per crear vincles ràpids als Estats Units. Mostra els fils del poder i les claus de la influència política a escala mundial. És sorprenent veure com es va aconseguir condonar el deute extern d'Àfrica i com Bono, subtilment, va saber aprofitar la crisi d'imatge de Clinton pel cas Lewinsky. El documental inclou la part crítica. Revelador el testimoni de l'economista africana Dambisa Moyo, que lamentava que els famosos apaguen l'esforç que es fa des del mateix continent. Cantants i actors arrogants anul·len el paper dels líders africans i ofeguen l'opinió del poble africà. Simplifiquen el missatge. Tot i això, aquest contrapès periodístic dels més crítics sembla pensat de vegades per dissimular un error narratiu molt freqüent: fer creure que l'omnipotent Occident és qui s'ha de penjar la medalla de l'evolució d'Àfrica.