14/04/2012

Pressupostos desencertats

3 min
Pressupostos desencertats

Davant les actuacions del govern central en els darrers dies no és estrany que els mercats financers desconfiïn i demanin un tipus d'interès pel deute espanyol a deu anys cada vegada més alt. A principis de setmana va arribar al 6%, i la prima de risc es va enfilar fins als 434 punts. Aquest recel es deu a la incapacitat d'oferir una imatge de seriositat i rigorositat a l'hora de dissenyar els pressupostos per al 2012. En primer lloc, el govern va retardar la presentació del projecte de pressupostos d'aquest any fins després de les eleccions al govern autonòmic d'Andalusia, malgrat la greu situació de les finances públiques i l'agreujament de la crisi econòmica. A principis d'any, totes les previsions coincidien en el fet que Espanya entraria en recessió i, malgrat tot, per motius estrictament electoralistes, es va anar deixant passar el temps. La qüestió és greu, ja que quan s'està davant d'una situació econòmica tant delicada, dia que passa dia que es perd.

En segon lloc, els pressupostos presentats són molt poc creïbles, ja que estan sotmesos a múltiples hipòtesis i incerteses. Per exemple, el govern preveu recaptar 2.500 milions mitjançant una amnistia fiscal amb la qual s'espera que aflorin 25.000 milions d'euros. Aquesta és una previsió poc consistent, ja que la regularització de patrimonis ocults depèn de molts factors difícilment controlables pel govern. En canvi, si s'hagués optat per una mesura més convencional com augmentar l'IVA, com han fet altres països europeus, les previsions d'increment d'ingressos serien força més realistes, perquè a partir de l'experiència de la darrera pujada de tipus es pot conèixer amb més precisió el grau de reacció del consum intern, una variable fonamental perquè configura la base imposable de l'impost.

Pel que fa a les despeses, també s'ha optat per no aplicar mesures convencionals i eficaces en relació al seu impacte en els comptes públics, com per exemple una reducció del sou del personal de l'administració. En canvi, s'ha preferit fer reduccions en la despesa a cada ministeri, afectant programes que poden tenir un impacte econòmic i social molt important. Així, per exemple, s'ha reduït en un 21% la despesa associada a foment de l'ocupació i un 26% la vinculada a recerca, desenvolupament i innovació en l'àmbit civil. En relació a aquesta darrera política, cal assenyalar que malgrat que tingui poc pes dins del total del pressupost, té un impacte molt important en la reactivació econòmica del país i en el canvi del model productiu que tant necessitem. Una reducció d'una quarta part del seu pressupost pot suposar un trencament i abandonament de moltes investigacions en curs i l'exili de joves investigadors. És per això que, en aquests moments d'extremada austeritat, cal vigilar amb molta cura les mesures i analitzar no només l'impacte a curt termini sinó també l'impacte a mitjà i llarg termini.

Un altre exemple d'aquesta irracionalitat econòmica en les mesures adoptades és el fet que es continuïn destinant recursos a inversions en línies d'alta velocitat que suposen una gran despesa i, per tant, augmenten el dèficit actual, però que, com és conegut, seran inversions econòmicament inviables quan es posin en funcionament i que generaran un dèficit in eternum . Per contra, no es prioritzen les inversions productives que permetin millorar la competitivitat dels productes espanyols mitjançant una reducció dels costos de transport. És el cas del corredor del mediterrani, que afavoriria les exportacions. Aquesta és avui dia una necessitat imperiosa, ja que és l'única manera de reactivar el creixement econòmic.

En tercer lloc, no ha passat ni una setmana i el govern anuncia mitjançant una nota de premsa una reducció de 10.000 milions d'euros addicionals en sanitat i educació, competències que, d'altra banda, estan traspassades a les comunitats autònomes.

Senzillament, s'està donant una imatge d'improvisació tant a nivell internacional com nacional. Del nou govern s'esperava que tingués no només un programa electoral, sinó un pla director integral, que marqués unes prioritats clares i, a la vegada, que fos un pla estudiat a fons, en què s'analitzessin tots els efectes i implicacions de totes i cadascuna de les mesures. En definitiva, que hi hagués un fil conductor que permetés entendre el relat. Per contra, el que sembla que hi ha són un conjunt de mesures inconnexes, poc estudiades, ocurrents i improvisades.

Amb tot, la situació es pot redreçar si hi ha la voluntat política necessària. L'estat de les finances públiques és prou greu com perquè hi hagi un acord entre el conjunt majoritari de les forces polítiques sobre un pla d'actuació que recuperi la confiança dels mercats financers i que no faci que el deute públic es converteixi en una asfíxia creixent per a la salut de les administracions. Cal, també, que aquest pla s'expliqui bé a la ciutadania i a Europa perquè tots sapiguem a què atenir-nos i actuar en conseqüència. No fer-ho ens pot portar a un terreny molt perillós que pot posar en risc no només l'economia espanyola sinó, també, la viabilitat de l'euro i la pròpia Unió Europea.

stats