Confiança institucional

En el moment actual és urgent per motius polítics, econòmics i socials recuperar la confiança en les institucions públiques. Aquesta confiança, en els darrers temps, s'ha vist malmesa per factors com la corrupció, l'opacitat, la manca de transparència i la ineficiència amb què es prenen determinades decisions. També, la percepció d'injustícia reforça, de manera molt contundent, la manca de confiança, la qual pot, a la vegada, desembocar en una elevada desafecció política. La vaga general i les manifestacions que hi va haver són una clara expressió d'insatisfacció ciutadana de com s'estan articulant les polítiques econòmiques. Aquesta insatisfacció es veu agreujada per la percepció que els costos de la crisi no s'estan repartint de manera justa entre els ciutadans i que són les persones més vulnerables les que més estan patint aquests efectes. La greu problemàtica social dels desnonaments i la minsa solució que ha donat el govern n'és un clar exemple.

Un altre exemple de desconfiança institucional i deslleialtat cap a la ciutadania és el fet que el govern del Partit Popular no compleixi el programa electoral pel qual va ser escollit o, més ben dit, faci just el contrari del que proposava. El descrèdit que això suposa afecta el poder executiu (govern), ja que fa tot el que deia que no faria, el poder legislatiu (Congrés), perquè donada la majoria absoluta del partit del govern no té possibilitat d'incidir en un canvi de comportament, i el poder judicial, perquè no hi ha cap llei que impedeixi fer el que estan fent. Només els ciutadans, cada quatre anys, podem valorar l'acció de govern.

Els pressupostos generals de l'Estat per al 2013 accentuen la desconfiança. Les previsions de les dades macroeconòmiques, a partir de les quals s'elabora el pressupost d'ingressos i consegüentment el de despeses, no són gens creïbles i, per tant, els objectius plantejats no s'assoliran. De fet, la Comissió Europea i l'FMI tenen unes previsions de creixement per a Espanya molt més pessimistes. Tota aquesta manca de rigor i honestedat porta inevitablement a una des-acreditació del govern central de primer ordre, i a unes conseqüències polítiques, socials i econòmiques altament preocupants.

A Catalunya, a més, estem percebent com les màximes institucions estatals (Tribunal Constitucional, govern, Consell d'Estat, etc.) van reduint, dia a dia, l'autonomia i la capacitat de decisió del govern de la Generalitat, un valor altament apreciat i arrelat a la nostra societat. Si a tot això hi afegim les traves i impediments que aquestes institucions estan posant per poder decidir lliurement i democràticament el nostre futur a través d'un referèndum, juntament amb les declaracions que en aquesta campanya electoral estan fent persones que havien ocupat alts càrrecs institucionals a l'estat espanyol, el grau de desconfiança i la desafecció amb el govern espanyol estan arribant al seu màxim nivell.

Cal assenyalar, però, que a Espanya i Catalunya hi ha un dinamisme diferent, derivat de la possibilitat de crear un estat propi. Mentre que les institucions espanyoles ho estan vivint amb recel, desconfiança, amenaces, pors, etc., la qual cosa genera més descrèdit, a Catalunya es viu amb esperança i il·lusió. La manifestació de l'11 de setembre a Catalunya i les posteriors actuacions del Govern han fet augmentar a moltes persones la confiança en les institucions catalanes. La campanya electoral feta pels partits polítics catalans està sent, excepte algunes excepcions, força clara i respectuosa. No obstant, davant la cruïlla històrica en què ens trobem, cal exigir-los el màxim rigor, honestedat i transparència en les seves opcions i declaracions. No s'hi val la demagògia, ni les pors, ni les amenaces. Els ciutadans tenim el dret d'estar ben informats perquè puguem votar sabent els pros i contres, riscos i oportunitats que poden suposar els diferents projectes de país que ens presenten.

Així doncs, els partits polítics i els candidats tenen l'oportunitat de mostrar a la ciutadania el seu projecte de futur, de discutir-lo i de defensar-lo. Però el punt crucial d'aquest procés recau en el fet que el govern que surti elegit el pròxim 25 de novembre actuï, en relació al referèndum, plenament d'acord amb el que ha proposat. Si no és així, la confiança institucional dels catalans pot desaparèixer, ja que l'esperança i il·lusió que la ciutadania ha posat en aquest procés és molt gran i no admet decepcions.