04/04/2011

Balances fiscals: millor el vídeo

3 min
Balances fiscals: millor el vídeo

La setmana passada, el Congrés de Diputats va aprovar una moció d'ERC (amb els vots favorables de PSOE i CiU, i l'abstenció del PP) que instava el govern espanyol a publicar les balances fiscals de l'any 2009, primer any d'aplicació del nou model de finançament. És una molt bona notícia, un signe de maduresa política, conèixer la redistribució territorial que provoca l'actuació del govern central a través dels impostos i de les polítiques de despesa. La transparència i la informació contribueixen a racionalitzar i objectivar el debat; l'obscurantisme, per contra, augmenta la polèmica i genera un estat de desconfiança que acaba alimentant tòpics i confrontacions.

No obstant, això no hauria de ser notícia i les balances fiscals s'haurien d'anar publicant cada any. Es va argumentar que com que els resultats serien "molt semblants" als del 2005, millor calcular les del 2009. Aquesta afirmació no és del tot exacta. En primer lloc, perquè el 2005 estàvem immersos en una època de creixement, però a partir del 2007 comencen a fer-se palesos els efectes de la crisi i la seva intensificació. El govern central disposa de partides d'ingressos i despeses molt sensibles al cicle econòmic. Aquest és el cas dels principals impostos (IRPF, impost de societats i IVA), que, davant la davallada de l'activitat econòmica, s'han desplomat, i d'algunes despeses com les prestacions d'atur, que han augmentat a ritme espectacular. En la mesura que uns i altres no es reparteixen per igual entre tot el territori, el resultat de les balances fiscals, és a dir, els saldos fiscals, variaran respecte als estimats per a l'any 2005.

Un segon element que condiciona directament els saldos fiscals, per la seva magnitud pressupostària, és la política d'inversions del govern central, especialment en infraestructures de transport. Un tercer factor que pot afectar la redistribució territorial del govern central són els canvis normatius en els diferents impostos, especialment en l'IRPF, ja que, com que està dissenyat de manera progressiva, presenta un elevat poder redistributiu entre persones i, conseqüentment, entre territoris. En la mesura que aquests canvis normatius vagin en la línia de restar-li progressivitat, tal com s'ha fet en el període 2005-2008, el seu poder redistributiu es veurà reduït tant a nivell personal com territorial. Finalment, un darrer aspecte és el dèficit públic. El 2005 els comptes del govern central presentaven superàvit, però aquest superàvit s'ha anat transformant en aquest període en un important dèficit. La imputació d'aquest superàvit primer i dèficit després modificarà de nou els saldos fiscals.

Per tant, sembla raonable pensar que el canvi de model de finançament autonòmic tindrà un efecte sobre els saldos fiscals de les diferents comunitats autònomes, però és evident que hi ha altres elements que també condicionen aquests saldos i que poden compensar-se o sumar-se entre ells.

Per això, precisament, és important conèixer l'evolució de les balances fiscals i analitzar com determinades actuacions governamentals acaben incidint en la redistribució territorial. A més, l'estimació de les balances fiscals per a un any concret pot estar condicionada a factors conjunturals, la qual cosa s'evita si s'estima un període temporal més ampli.

D'altra banda, cal recordar que en l'actual situació de crisi, la magnitud dels saldos fiscals, a part d'afectar el nivell de benestar dels ciutadans, pot acabar incidint de manera negativa sobre el creixement econòmic tant de les regions més productives com de les més pobres i, per tant, del conjunt de l'Estat. En el cas de les regions riques, un excés de solidaritat pot minvar el seu creixement a causa, per exemple, d'unes infraestructures de transport saturades. Si aquestes regions redueixen el seu creixement, minven els recursos impositius que aporten a l'Estat i, per tant, els recursos a repartir poden disminuir. També un excessiu superàvit fiscal pot comportar un estancament econòmic de les regions més pobres per l'acomodament a l'ajuda. Així doncs, és obvi que hi ha d'haver redistribució però fins a un determinat nivell per evitar que afecti de manera negativa el creixement econòmic. Aquesta anàlisi només es pot fer si es disposa de l'evolució de les balances fiscals.

Finalment, cal tenir present un darrer element: els importants esforços que es van fer en el seu dia per poder-les publicar. L'elaboració de les balances fiscals per part del govern central va partir d'una metodologia acordada per una comissió d'experts que van estar treballant més d'un any. Posteriorment es va implementar. Així doncs, una vegada es disposa de tota aquesta maquinària metodològica i dels corresponents aplicatius informàtics, fer l'estimació per als anys posteriors és força més senzill. I un apunt més, costa pràcticament el mateix calcular un any concret que un període i, en aquest cas, sempre és millor el vídeo que la foto.

stats