SOCIETAT
Misc 17/01/2019

Els gossos antidroga entren a la classe d’un institut de Girona

L’acció de la Policia Municipal tenia el vistiplau del centre i l’AMPA, però hi ha veus en contra

i
Marta Costa-pau
4 min
Els gossos antidroga entren a  La classe d’un institut de Girona

GironaLa imatge de gossos ensumant les motxilles dels alumnes a l’entrada dels instituts per buscar estupefaents genera divisió d’opinions entre professors i pares. Els detractors es mostren especialment crítics en els casos en què les unitats canines de la policia entren dins l’institut, com va passar fa uns dies a l’Institut Narcís Xifra de Girona, on un alumne va ser portat a una aula i obligat a quedar-se en roba interior per ser escorcollat per dos agents després que el gos assenyalés la seva motxilla davant de tots els companys de classe.

Segons ha explicat una alumna de tercer d’ESO, el dia que es van produir els fets, ella va arribar uns minuts tard a classe i quan va entrar a la seva aula ja hi havia els agents de policia amb un gos. “Ens van obligar a tots a seure i el gos va començar a ensumar per tota la classe fins que va parar en sec davant la motxilla d’un nen. Els policies van emportar-se’l per interrogar-lo en una aula a part. Ell ens va explicar després que l’havien obligat a quedar-se en roba interior per assegurar-se que no portés droga amagada. Al final va resultar que no li havien trobat res”, explica la noia, que admet que l’experiència ha deixat un mal record als alumnes: “Ens van fer passar a tots una mala estona. Ens va sorprendre que no tinguessin res millor a fer que veure si alumnes de tercer d’ESO porten herba a sobre, quan hi ha tants problemes al carrer”.

Des del 2014

Des de fa quatre anys, la policia local de Girona compta amb una unitat canina, integrada per quatre gossos ensinistrats per detectar estupefaents, que tenen per objectiu evitar el consum de droga a la via pública, amb especial atenció als menors. Actuen també als accessos dels instituts quan els equips directius ho demanen si tenen sospites que alumnes o persones alienes al centre consumeixen o venen droga a prop de l’edifici. També poden entrar a fer inspeccions dins l’institut si els hi demana l’equip directiu. Segons Eduard Berloso, primer tinent d’alcaldia i titular de l’àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació, Seguretat i Cooperació, des que es va posar en marxa la unitat canina a la Policia Municipal de Girona, s’ha requerit tres vegades l’entrada dels agents amb gossos dins d’instituts de la ciutat. L’actuació de la unitat canina en aquests centres, segons Berloso, s’ha de fer sempre amb la presència de l’equip directiu, de manera que no es pot deixar mai sol un alumne mentre la policia l’inspecciona o interroga.

El centre tenia indicis

La intervenció policial a dins de l’institut es fa sempre de manera planificada i acordada amb el centre educatiu, però sense previ avís als alumnes, “per garantir-ne l’efectivitat”. “Com estipula el protocol, abans de portar a terme aquesta operació es va posar en coneixement de l’equip docent del centre i de l’AMPA”, explica el director de l’institut, Josep Cortada. En aquest cas, assegura, es va sol·licitar la intervenció de la unitat canina de la policia dins el centre perquè tenien “indicis que hi havia consum i tràfic d’estupefaents”, afegeix. En l’operació, però, no es va trobar cap tipus de droga, admet el director. Segons assegura, el que pretén la direcció de l’institut quan es demana l’actuació és “garantir que no es consumeixi ni es vengui droga dins el centre i fer un toc d’alerta als alumnes que ho fan”.

Tot i ser requerides pels mateixos instituts, aquestes operacions policials no són acceptades per tots els docents. Una professora de l’Institut Xifra, que prefereix no revelar la seva identitat, considera lamentable que gossos ensinistrats per detectar estupefaents “es passegin per les aules assenyalant els alumnes que poden tenir marihuana, o els que n’hagin consumit, i fins i tot els que no ho han fet però l’olor els ha quedat impregnada perquè han estat amb companys que sí que n’han fumat”. “Que se’ls assenyali així davant dels altres companys em sembla horrorós”, indica la professora, que admet que altres docents sí que estan d’acord amb aquesta mesura perquè entenen que d’aquesta manera “es dissuadeix els alumnes de portar droga a l’institut”.

Situació “gens educativa”

L’AMPA de l’institut ha declinat posicionar-se sobre la intervenció policial dins el centre. Alguns pares, consultats per aquest diari, han reconegut que l’entrada dels gossos policials dins les aules no està ben vista per tots els progenitors. Alguns consideren que “dins l’aula s’acorrala els alumnes i es crea una situació violenta que no és gens educativa”.

En aquest sentit es posiciona també Jaume Funes, psicòleg i pedagog especialitzat en l’adolescència. En la seva opinió, el fet que un institut requereixi l’entrada de la policia al centre “vol dir que ha fracassat educativament”. A més de qüestionar la mesura des del punt de vista legal, perquè són menors d’edat, Funes també critica que s’opti per la via policial per abordar el consum de drogues entre els alumnes. “Si un equip docent té realment interès a educar els alumnes en la qüestió de les drogues té altres estratègies que fer entrar la policia a classe, cosa que em sembla completament desencertada i sense sentit”, afirma el pedagog.

Fora de la ciutat de Girona, per exemple, a Salt, també es fan operatius amb unitats canines. Eduard Casas, educador social i president del Grup Associat per als Serveis de Salut a la comarca de la Selva, assegura que alguns adolescents derivats des dels serveis socials o des dels instituts relaten com una experiència traumàtica que gossos de la policia els hagin ensumat les motxilles davant dels companys a l’autocar escolar o a la porta de l’institut. Casas reclama actuacions més educatives i menys policials o punitives. Per exemple, que es pogués “pactar amb el noi que no transcendís el seu consum a canvi que cooperés en el seu procés de millora”. “¿No seria adequat establir la premissa que com menys gent hi intervingui millor? ¿S’imaginen els seus fills i filles passant pel marc normatiu? ¿No desitjarien una cosa més discreta, simple, personalitzada i que no deixés rastre a l’expedient acadèmic del menor”?, es pregunta Casas.

stats