SOCIETAT
Misc 21/06/2018

El col·lectiu LGTBI se sent més segur a Girona però més controlat socialment

Un estudi de la UdG constata que molts homosexuals continuen buscant l’anonimat a Barcelona

i
Marta Costa-pau
5 min
01. Imatge de la manifestació a Girona dissabte passat contra la LGTBIfòbia. 02. Jose Antonio Langarita.

Girona“No vaig sortir de l’armari fins que vaig anar a estudiar a Barcelona. Allà em vaig adonar que a Girona anem deu anys endarrerits”, confessa Jordi Mota. Gironí de naixement, Mota mai no va dir als seus pares que és homosexual, no tant pel temor que el rebutgessin o el fessin fora de casa, ja que assegura que no ho haurien fet, sinó perquè sabia que els torturaria el “què diran els veïns i coneguts”. Pare i mare van morir sense saber-ho i no van haver de passar per aquest tràngol, explica Mota.

Girona, amb poc més de 98.000 habitants, és una ciutat prou petita perquè molts dels seus veïns es coneguin entre ells o tinguin o hagin tingut diferents tipus de vincles, ja sigui per haver compartit anys d’escolarització, perquè hagin coincidit a la feina o perquè visquin al mateix barri. Aquest fet genera un cert control social que suposa un escull per a les persones lesbianes, gais, trans o bisexuals (el col·lectiu LGTBI) a l’hora de sortir de l’armari, segons conclou l’estudi Diversitat sexual i de gènere a Girona, coordinat pel doctor en antropologia social i professor de treball social a la Universitat de Girona (UdG ) Jose Antonio Langarita, i en el qual també han participat Pilar Albertín, Antonia Dorado i Núria Sadurní.

El treball forma part del projecte Divercity, en el qual han participat sis ciutats europees i que té com a objectiu prevenir i combatre l’homofòbia en l’àmbit de les ciutats petites i mitjanes d’Europa.

A partir de les entrevistes fetes a 26 lesbianes, gais, transexuals i bisexuals que viuen, treballen o estudien a Girona, l’estudi conclou que molts d’ells, durant alguna etapa de la seva vida o durant els caps de setmana, “es traslladen a Barcelona per experimentar de manera oberta la seva opció sexual o d’identitat de gènere”, ja que a la capital troben l’anonimat que no tenen en una ciutat petita com Girona. És el que s’anomena sexili, és a dir, la necessitat de marxar de la localitat pròpia a causa de l’orientació sexual.

Però viure en una ciutat de les dimensions de Girona té alhora un costat positiu per al col·lectiu LGTBI: els ofereix seguretat i una percepció de menys amenaça d’agressió a l’espai públic “pel fet de ser conscients que al carrer hi acostuma a haver gent coneguda” que podrien evitar o denunciar l’acció.

El coordinador de l’estudi destaca que aquest fet, juntament amb la qualitat de vida de la ciutat i el seu sistema de suport i atenció als ciutadans independentment de la seva orientació sexual, fa que, malgrat que es produeix sexili cap a Barcelona, Girona sigui alhora cada cop més una ciutat receptora de persones no heterosexuals, especialment de pobles petits de les comarques gironines: “D’alguna manera trenquem el tòpic que viure en una ciutat petita sent lesbiana, gai, trans o bisexual és sinònim d’infelicitat o d’aïllament”.

LGTBfòbia

Mentre es va fer l’estudi no es va registrar cap agressió LGTBIfòbica a la ciutat de Girona, però, segons destaquen els autors, això no vol dir que no s’hagués produït cap incident, sinó que no es van denunciar o bé les denúncies no van prosperar. De fet, l’estudi demostra que la LGTBIfòbia és un dels principals problemes que afecten aquest col·lectiu: la totalitat dels enquestats van assegurar que en algun moment de la seva vida han sigut víctimes d’alguna discriminació o agressió per la seva opció sexual. Alguns dels enquestats asseguren que no denuncien perquè consideren que fer-ho no els resoldrà les situacions de violència viscudes. Per aquest motiu, conclou l’estudi, “les dades sobre les denúncies no demostrarien la dimensió del problema”.

Al marge de les agressions personals, a Girona el col·lectiu LGTBI també ha patit accions de rebuig global, com ara pintades homòfobes al local que tenen al Barri Vell de la ciutat. Allà mateix, segons explica Jordi Mota, fins en tres ocasions els han arrancat la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, emblema del col·lectiu.

Por de sortir de l’armari

Un dels aspectes que més preocupen a lesbianes, gais, trans i bisexuals és la sortida de l’armari. A l’estudi es recullen testimonis de persones que en fer-ho públic han viscut situacions hostils i sentiments de por, vergonya o culpabilitat. “Sí, jo he fet patir molt la meva mare amb això”, explica una lesbiana.

En els àmbits laboral o educatiu es produeixen més situacions d’homofòbia o transfòbia un cop s’ha produït la sortida de l’armari, amb agressions verbals i físiques, constata la investigació. Un dels enquestats, de 25 anys i mestre de professió, assegura que ha tingut problemes a l’escola on treballa pel fet de ser homosexual. “Hi ha pares que han dit que no volien que jo fos el professor dels seus fills perquè soc gai”, assegura. Un altre dels entrevistats explica que en l’etapa escolar va patir bullying durant diversos anys. Explica que no va ser víctima de cap acte de violència física, però sí del fet que el deixaven “arraconat”.

En el terreny educatiu, els autors de la investigació asseguren que la falta de “pràctiques integradores en relació a la diversitat sexual i de gènere” a les escoles de Girona “és un dels temes més alarmants”. Els autors admeten que es fan tallers o activitats puntuals, però insisteixen que són insuficients.

Cap local d’oci a la ciutat

“Quan es va obrir la discoteca Peach a Girona vaig descobrir un lloc on divertir-me sense por de trobar-me algú que diria als meus pares que soc homosexual”, confessa Jordi Mota. Es refereix al primer local d’oci que va obrir a la ciutat on es trobaven lesbianes, gais, homosexuals i bisexuals. Va tancar portes fa uns anys, com ho han fet els diversos bars que han obert a la ciutat dedicats a aquest col·lectiu. Recentment ha tancat l’únic bar que quedava “obertament friendly amb la diversitat sexual i de gènere, i que s’havia convertit en un espai de referència per a moltes persones LGTBI”, segons la investigació. “Ara estem orfes de locals”, diu Mota. És un dels motius que afavoreixen el sexili de joves d’aquest col·lectiu cap a Barcelona durant el cap de setmana. Tot i així, tant Jordi Mota com Jose Antonio Langarita destaquen que els locals d’oci de Barcelona dedicats al col·lectiu han entrat en una certa crisi, perquè actualment el principal espai de socialització de les persones no heterosexuals és internet.

“Les xarxes socials i les aplis dedicades a les persones LGTBI ofereixen un espai d’obertura per a molts dels que intenten trobar respostes a moltes de les seves inquietuds, o per establir contactes amb altres persones”, diu la investigació.

Nou servei d’atenció integral

Un dels aspectes que en la investigació es valora com a positiu per al col·lectiu de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals a la ciutat de Girona és la creació del Consell Municipal LGTBI, que “ha obert un discurs institucional pro diversitat sexual i de gènere i contra la LGTBIfòbia”. Tot i així, els autors del treball afegeixen que aquest organisme, que treballa per garantir un suport integral a les persones en situacions de discriminació per raó d’orientació sexual i per l’erradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, “encara és embrionari i necessita maduresa per aconseguir un impacte més gran sobre la ciutadania”.

Jordi Mota, que és vicepresident d’aquest consell municipal, el valora molt positivament. La seu d’aquest organisme és utilitzada pel col·lectiu LGTBI de la ciutat. A falta de locals d’oci a la ciutat per a ells, aquest espai s’ha convertit en un centre de socialització, i aviat acollirà el servei d’atenció integral per a persones no heterosexuals de la ciutat. “Això és molt important per a nosaltres, perquè disposarem de recursos d’atenció psicològica i legal, entre d’altres, que seran específics”, indica Mota.

stats