Marina Subirats

Marina Subirats

Sociòloga

M'he dedicat a intentar entendre la societat catalana, la política, la història, l'estructura de classes socials. I també m'ha interessat el tema dones/homes, per què som com som i com anem canviant i per on hauria d'anar aquest canvi. Aquests son els temes que més tracto en els meus articles i llibres. Tinc molt poca presència a les xarxes socials, no hi ha temps per a tot.

Som el que heretem

Disposem de molt poca informació seriosa sobre la igualtat d’oportunitats; i és una llàstima, perquè és una de les mesures més importants per veure el grau de democràcia d’un país, més enllà de declaracions...

L’accidentat camí cap a Ítaca

La nova normalitat és molt semblant a la vella, només que més tensa, amb més amenaces sobre la salut i l’economia. I amb més incerteses i més enfrontaments (si el món es mou tothom espera millorar la seva...

Torna el debat sobre el sexe dels àngels

Com en tots els moviments socials, dins del feminisme hi ha hagut sempre tendències diverses, cosa comprensible donada la diversitat de les condicions de vida de les dones. Per exemple, s’ha acusat el...

Conflictes actuals: identitats o classes?

Les manifestacions que s’estan produint als Estats Units mostren que ja no es tracta únicament d’un problema racial; hi participen totes les ètnies, entre les quals gent blanca. És evident que la població...

Gèneres i estils en temps de pandèmia

Seguir debats sobre l’aprovació de l’estat d’alarma fa realment patir, no solament pel to insultant d’alguns, sinó perquè moltes intervencions acaben tenint un caràcter obscè. La majoria de partits ni tan...

Trencar les rutines mentals

El confinament ens ha obligat a trencar moltes de les rutines quotidianes; ni anar a la feina, ni al gimnàs, ni caps de setmana fora, ni, ni, ni... Al desfici inicial davant unes hores sense agenda l’ha...

Un país normal

Tot apunta que estem tornant a la normalitat. No perquè s’hagi superat el perill del virus, que això no ho sap ningú, sinó perquè la lluita política va tornant a ocupar el primer pla de la informació. Un...

La teva sort és la nostra sort

Rui Rio, cap de l’oposició portuguesa, ha dit una frase magnífica dirigida al primer ministre del seu país: “Et desitjo molta sort perquè la teva sort és la nostra”. Fa uns anys que Portugal ens està donant...

Vida d’interior

Hi va haver un temps en què la vida interior estava de moda. En els anys posteriors a la guerra, els catalans d’una certa cultura recordaven encara la novel·la d’en Puig i Ferrater, un dels nostres millors...

Feminisme: èxits i perills

Comença el març i entrem en el temps dels balanços sobre la situació de les dones. Sensació doble: el feminisme està més viu que mai, ha penetrat en el conjunt de la societat -més de l’11% dels i les...

L’altra cara de la lluna

Tal com la veiem, la lluna és un disc pla que creix i decreix, desapareix i torna, com un mirallet saltironant pel cel. ¿Però podria fer el seu moviment si fos només un disc? No. Per fer les rotacions que...

Empoderades però ben fràgils

Per a moltes dones de la generació dels seixanta, que va trencar motllos respecte de les anteriors, veure com són les mil·lennials és una gran alegria; han seguit trencant motllos, i estan anant molt més...

L’extrema dreta i la llibertat

Confesso que cada vegada que sento algú d’extrema dreta parlant de llibertat m’espero el pitjor. És un estereotip, probablement, d’acord, però gairebé mai m’han decebut. L’extrema dreta vol just el contrari...

Viure d’una altra manera

Visc a l’Eixample central barceloní, com tants milers de persones que tenim el privilegi d’habitar aquest tros de ciutat tan especial. El somni d’una burgesia que va voler deixar una empremta duradora en...

Una esperança ben fràgil

Ha començat el nou any i ens hem desitjat sort i felicitat, i que sigui millor que l’anterior, tan ple d’ensurts i conflictes. L’any que neix aporta una esperança: sembla possible la formació d’un govern...

Un Nadal desconstruït

M’arribo a la plaça Sant Jaume tot esperant sentir, com altres anys, una espurna de màgia, una olor feta de l’aspror dels avets, la cera de les espelmes, el fibló del fred, el dring de les nadales, tot això...

En Jordi Solé, polític, pensador, amic

Ara fa 10 anys, la vigília del 31è aniversari de la Constitució del 78, ens va deixar Jordi Solé Tura, que n’havia estat ponent. La seva feina constitucional és, indubtablement, el seu llegat més emblemàtic...

El gènere de la violència

Aquest 25 de novembre parlarem, una vegada més, de la violència contra les dones. Recordarem els noms que confegeixen la llarga llista de desaparegudes aquest any, l’any passat, l’anterior... i tornarem a...

Entre l’èpica i l’atonia

Ha arribat el moment d’anar a votar, i es fa difícil fer-ho amb la il·lusió que contribuïm a consolidar l’entesa i el benestar col·lectiu. No puc evitar recordar l’esperança amb què vam anar a les urnes el...

Indicis

Probablement encara no hem arribat al fons del conflicte, i ens esperen dies més angoixants. No m’agrada fer prediccions, la vida social té molt d’imprevisible, però ara totes les fitxes estan disposades de...

Qui arriba a la universitat?

S’acosta un canvi molt fort en les formes de producció de bens i serveis; un canvi pel qual, segons totes les previsions, desapareixeran moltes de les activitats que coneixem i en sorgiran de noves, molt...

Dones que miren i es miren

L’exposició Feminismes!, al CCCB, em sembla enormement reveladora dels canvis que hem experimentat les dones en els últims 50 anys. I ho és precisament perquè compta amb dues exposicions, en les mateixes...

Sense rumb

El fracàs de la investidura de Sánchez ha estat desolador per a moltes persones. Mentre veiem que els partits de dretes es posen d’acord en els plantejaments més retrògrads, els d’esquerres discuteixen, es...

Memòria personal

Els contes de la nostra infància sempre ens donaven consells valuosos, útils per saber com orientar-nos en la societat del moment. Les societats canvien, i molts d’aquells consells han deixat de tenir...

Si la llibertat era això...

El crit de llibertat és un crit universal que sempre ha tingut bona premsa. Totalment justificada: venim de generacions de gent sotmesa a treballs duríssims, a amos i senyors explotadors i autoritaris, a...

Si la llibertat era això...

El crit de llibertat és un crit universal que sempre ha tingut bona premsa. Totalment justificada: venim de generacions de gent sotmesa a treballs duríssims, a amos i senyors explotadors i autoritaris, a...

Dret a la ciutat

Passades les eleccions i constituïts els nous ajuntaments, tornem al moment de la veritat. Què faran els nous consistoris? Seran capaços de resoldre els grans problemes de la ciutadania, aquells que ens...

Tornar a començar

Estem arribant al final del judici contra els líders independentistes; es tancarà una etapa i en començarà una altra, de característiques difícils d’escatir. En un moment inicial, convulsa, indubtablement....

Què es juga al tauler europeu

És certament preocupant constatar que, en les complicades situacions en què s’ha desenvolupat aquesta campanya, el debat sobre la Unió Europea ha quedat sense gaire ressò en l’opinió pública: les...

Quina Barcelona triem?

Diu R. Sennett a Construir i habitar, un llibre seu recent, que les nostres ciutats s’enfronten avui a un problema ètic: ¿han de reflectir les societats existents o bé han d’intentar transformar-les? Dues...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >