Marina Espasa

Marina Espasa

Tornar viu de la mina

Fins a quin punt podem enganyar-nos i convertir una mentida en l’eix de la nostra vida? Fins a quin punt un escriptor pot forçar l’estratègia narrativa per enganyar el lector? No hi ha una resposta única...

Lectura difícil

Fa dos anys, a la primera reunió amb el jurat de les Beques Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona, l’editor Joan Riambau, l’escriptor Jordi Puntí i la llibretera Montse Porta em van parlar d’una...

La caiguda a l’infern d’una ‘flâneuse’

Les flâneuses són la versió femenina del passejant sense rumb per la ciutat moderna, la persona que busca i troba tot perdent-se, una figura que va néixer al París del segle XIX gràcies a Charles Baudelaire...

La fi del món?

Pànic, Extinció, Chronos, Mai Més: el màrqueting editorial sembla que cedeix a l’evidència i comença a dir les coses pel seu nom. Si el 2019 és l’any que arrenques una aventura editorial, com fan els...

Qui us ven els llibres?

Un llibreter que té llibreria al barri del Poblenou de Barcelona, en Xavier Vidal, ha penjat un vídeo a les xarxes en què convida els lectors a comprar al nou web de la seva llibreria, Nollegiu.com. Els...

La gran reconstrucció

L’atemptat contra Charlie Hebdo, la revista satírica francesa que uns islamistes fanàtics van assaltar un matí de gener de 2015, va ser només el primer dels cops que deixarien la República Francesa i els...

‘Rentrée’ és femení

Encetem temporada de tardor, i ho fem en francès: les dues e del final de rentrée indiquen la flexió de gènere femení. I la veritat és que si repassem les novetats, els canvis en el tetris editorial, les...

Ser d’un equip

Fa més de deu anys que l’escriptor xilè Alejandro Zambra (Santiago de Chile, 1975) sedueix un bon cercle de lectors amb llibres com Bonsái o Formas de volver a casa, un parell de novel·les breus de precisió...

"Els futuristes eren molt pesats"

“Tothom va trobar que els futuristes eren molt pesats”: només algú molt segur de si mateix o que té el privilegi d’assistir al naixement d’un moviment artístic pot dir una frase així. L’escriptora i...

Sense notícies dels selenites

A l’hora de publicar un recull de contes sorgeix molt sovint el mateix dubte: ¿cal enllaçar-los d’alguna manera o val més que no tinguin res a veure els uns amb els altres? Cada autor hi respon amb més o...

Una mala tarda al barri

“Els nostres pares havien vingut de Trinitat, Jamaica i Barbados, de Sri Lanka, Polònia, Somàlia i el Vietnam. Tenien una feina merdosa, la ballaven magra per pagar el lloguer, estaven crònicament esgotats,...

Menjar-se la poma

Totes hem especulat alguna vegada sobre qui era aquella persona que, fa molts anys, portava el nostre nom i cognoms i fins i tot els nostres gens i anava amunt i avall fent coses que ara ens semblen...

Una filtrada vida de província

La Flo i la Rose no són mare i filla perquè la mare de la Rose va morir quan ella només era un bebè i la Flo es va casar amb el pare de la Rose al cap de poc. A partir d’aquest petit desajust en una relació...

Soc jo qui decideix

Si hi ha algun trauma que pot marcar la vida d’algú és el d’haver provocat la mort de la mare amb el propi naixement. Doncs és el que travessa aquest llibre de cap a cap: la Xuela Claudette Richardson,...

Només la mentida et salvarà

El que es coneix com la trilogia Claus i Lucas, que avui reedita Amsterdam en català i Asteroide en castellà (n’hi havia hagut fa anys una edició a La Magrana, i una altra en castellà a El Aleph, dos...

Arrossegar la culpa

“No has de fer-hi res, als llits dels altres”, li diu la mare a la Claustre després de sorprendre-la de petita al llit d’un parent adult. La Claustre és la protagonista absoluta del debut literari d’Anna...

Llegir a les palpentes

“Començo a escriure suprimint text dins del meu cap des del minut u”, declarava Fleur Jaeggy en una de les poques entrevistes que ha concedit al llarg d’una carrera llarga i poc “productiva”, si té cap...

“Extermineu tots aquests bàrbars!”

Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia- d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui...

“Extermineu tots aquests bàrbars!”

Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia- d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui...

Cridar sota l’aigua

Les propostes narratives de David Vann sempre juguen amb els límits: els de la versemblança, els del grau de sordidesa a què pot arribar una veu freda i asèptica i els del nivell de violència que pot...

Una Barcelona de misèria

Aquest és el segon llibre de Cèlia Suñol (1899-1986) que recupera Adesiara. Després de la magnífica novel·la Primera part, ara arriben un parell de relats que configuren un díptic de primera categoria...

La ciutat dels disbarats prodigiosos

“U na ciudad sin escritores queda vaciada de su esencia de ciudad ”, deia María Zambrano. Una Barcelona sense escriptors, per tant, ¿seria una Barcelona sense essència? Una Barcelona sense les novel·les...

Escriure fantàsticament bé

La setena novel·la de l’escriptor anglojaponès Kazuo Ishiguro ha despertat la bèstia d’un problema literari recurrent, el de l’adscripció als gèneres, i també el de la seva jerarquització. La...

Fer-se més greu, ser més lleuger

“Amb Cohen, un té la sensació que sabia qui era i cap a on anava des del principi, i que només va cavar més i més avall”. És una frase de Pico Iyer, l’autor de The essential Leonard Cohen. Les cançons del...

En defensa del teu cos

A mesura que els temps es van endurint, proliferen els llibres urgents i esquinçats. Fa poc va arribar en castellà el manifest feminista de la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie We should all be feminists,...

Acostar-se a la bèstia

No és estrany que Anaïs Nin, una escriptora que va basar gairebé tota la seva obra en l’exploració del desig, s’interessés pel mite grec del minotaure. A resultes d’una passió desfermada de Pasífae, la dona...

El turista avorrit

Aquest és un llibre curiosíssim escrit per un autor pràcticament desconegut que va morir l’any 1931, Joan Crespi. L’any 1930, molt malalt, havia estat a punt de guanyar un premi literari que li va...

Breu encontre a Xangai

Hi ha històries que cauen com una bomba perfecta en un lloc determinat i un temps precís: aquest va ser el cas de L’amor que fa caure ciutats i Setge, els dos relats que componen aquest llibre i que van...

Madurar a l’estiu

El segon volum de la tetralogia que li està fent guanyar fama mundial a Elena Ferrante és força millor que el primer: més complex, més ric en detalls descriptius, més profund en la psicologia dels...

Robar l’èpica

El segon recull de contes de Joan Todó (la Sénia, 1977) és el resultat d’una sèrie d’encàrrecs que l’autor s’ha pres seriosament. Al text que clou i justifica el llibre s’admira de la capacitat de Johann...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >