L'urbanisme a la carta del Barça

La discussió hauria de ser sobre com el Camp Nou pot esdevenir un veí generós per a un barri molt sofert

El Camp Nou té una posició desagraïda al mig del barri de les Corts, en forma d’ameba amorfa que el voreja, que ni fa carrer ni ajuda a orientar-se ni dins ni fora del camp. Avui el recinte del Barça i les condicions dels pàrquings, entrades i esplanades de vora el Camp Nou no estan a l’altura del millor club del món. Vaig estudiar a l’Escola d’Arquitectura del final de la Diagonal i vaig viure un parell d’anys davant de l’estadi, gaudint dels partits i patint totes les afectacions associades al Barça. Soc del Barça, i m’agrada l’ambient del futbol, sobretot ara que en puc començar a gaudir amb les meves filles; per això em faig càrrec de la dificultat de fer compatible l’activitat dels partits amb les exigències veïnals. És increïble com afecten la vida quotidiana dels veïns els dies de partits: cotxes i motos aparcats molt més enllà del recinte del Barça, afluència massiva de persones a hores molt concretes, transports col·lapsats d’aficionats, nivells acústics màxims, turistes organitzats i alguns de beguts a hores impossibles... El fenomen del Barça omple bars i comerços: hi ha una forta dependència del barri respecte al club, això és innegable, però hi ha una estacionalitat excessiva. Per tots aquests motius em sembla que l’Espai Barça ara en tràmit és una oportunitat per a les Corts i per a la ciutat.

L’urbanisme de la foto ens ha regalat dues instantànies de la pitjor versió del que significa l’”arquitectura del poder”. D’una banda, l'endemà de perdre la votació pel tramvia al plenari, l’alcaldessa va anunciar un “gran pacte de ciutat” per aprovar la requalificació de terrenys del Barça amb una oposició oportunistament callada o molt desinformada. I el dia 15 de juny la Generalitat aprovava definitivament l’operació urbanística en una foto on el nou conseller es presenta públicament envoltat del president del club i una multitud d’homes que han fet possible la Modificació del Pla General Metropolità. “Urbanisme tòxic”, ho anomena Daniel Navas en un article publicat a 'El País' fa unes setmanes, i a mi aquesta qüestió no em deixa indiferent. Només la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), coherent amb la seva posició d’evitar les requalificacions de terrenys d’equipaments en hotels i defensant la mateixa línia argumental que va dur-los a querellar-se pel cas de l’Hotel del Palau de la Música, ha denunciat el que suposa "una perversió de la normativa urbanística i una discriminació de l’interès públic”.

En un mandat en què s’ha parlat tant d’habitatge social, a l’Espai Barça no s’ha previst res per ajudar a garantir el dret a l’habitatge

Tal com denuncia la FAVB, la interpretació de la llei d’urbanisme és molt feble. Però més enllà de si és legal o no, el que està en joc a l’Espai Barça és el que el club aporta al barri i a la ciutat. La discussió no hauria de ser si es poden requalificar els terrenys esportius en el marc d’un Pla General Metropolità caducat, sinó com el Camp Nou pot esdevenir un veí exemplar i generós per a un barri molt sofert. D’entrada, sorprèn que no hi hagi hagut cap mena de consulta ciutadana sobre el projecte més gros que s’aprovarà en aquest mandat: no és una qüestió exclusiva del Barça o del barri de les Corts. Són 30 hectàrees de sòl i tres grans edificis nous de deu plantes al mig de l’Àrea Metropolitana, en una zona de baixa densitat i amb molt de potencial per descarregar Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia.

És legitim que el Barça defensi els seus interessos i proposi els usos que al club li convenen per fer viable econòmicament la remodelació de l’estadi; però els documents a l’abast del Decidim Barcelona indiquen que la discussió ha estat sempre en el marc mental del que proposa el Barça, sense una idea de barri o de ciutat. La transformació de Glòries, que té un àmbit equivalent a la meitat del pla del Barça, es va articular amb un compromís i un projecte pensat en clau de barris i de ciutat, amb habitatge, escoles, biblioteques, residències per a gent gran, el Mercat dels Encants, el Disseny Hub, un parc metropolità i nous habitatges, la meitat dels quals seran de lloguer social.

Tot plegat fa pensar en un urbanisme discrecional, que és molt intransigent amb alguns i absolutament permissiu i acrític amb el Barça

En canvi, l’Espai Barça incrementarà els espais lliures (però sota control del club i sense parlar de parc) i farà que es creïn aparcaments soterrats (només faltaria!), però s’oblida de les dotacions de proximitat per al barri. A Bilbao, al San Mamés hi ha en construcció un poliesportiu municipal d’ús públic amb piscina, sales d’entrenament i zona d’aigües, de 5.000 m2.

En un mandat en què s’ha parlat tant d’habitatge social, a l’Espai Barça no s’ha previst res per ajudar a garantir el dret a l’habitatge. L’Ajuntament acaba d’anunciar una moratòria per a l’habitatge de nova construcció i la rehabilitació, i s’obligarà els promotors a destinar un 30% de l’immoble a fer habitatge social. I al Barça s’omet aquesta qüestió? ¿S’atorguen noves edificabilitats sense exigir una reserva mínima d’habitatge social? Fent números grossos, per un terç dels metres quadrats generats, correspondria com a mínim construir 250 habitatges socials.

Sobre l’hotel, no dubto que és importantíssim un hotel per a les concentracions dels equips vistants. Totes les ciutats en tenen un prop de cada estadi. I no crec que sigui un problema de metres quadrats; un bon projecte pot treballar per minimitzar-ne la presència, si aquesta és la qüestió. El que és rellevant per a la discussió urbana és si aquest hotel ha de ser enmig del recinte o si encaixaria millor dins del barri, en alguna posició entre els habitatges. Avui seria inimaginable intentar col·locar un hotel nou en llocs tan turístics com la plaça de les Glòries o la Sagrada Família; però, en canvi, l’hotel del Camp Nou és excepcionalment immune al Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, malgrat que el Camp Nou és el destí més turístic de la ciutat.

Tampoc no s’ha parlat de la dimensió cultural del projecte. Tal com argumenta l’arquitecte Ignacio López Alonso, hi ha com a mínim cinc aspectes del camp que val la pena preservar: una geometria única de la tercera graderia, la marquesina volada, les característiques rampes, la façana brutalment marcada per les pantalles que deixaven veure l’activitat interior i finalment un projecte d’enjardinament exterior mai executat.

Tot plegat fa pensar en un urbanisme discrecional, que és molt intransigent amb alguns i absolutament permissiu i acrític amb el Barça. En aquest marc d’amnèsia general només puc dir que cal aplaudir l’exigència moral de la FAVB recordant que no es pot fer urbanisme a la carta, tampoc amb el Barça.

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF