L’educació social ha de tenir un lloc a l’escola

En temps de pandèmia han sigut molts els professionals i les institucions que han estat a prop dels infants i les seves famílies. Un dels col·lectius més implicats en el procés de fer l’acompanyament emocional i de reforç a les qüestions escolars en grups d’infants que han patit la solitud de l’escletxa digital han estat les educadores i els educadors socials, professionals de formació pedagògica i de tradició comunitària. És aquesta mirada, la comunitària, la que ara més que mai cal que l’escola adopti com a pròpia, la que cal integrar a l’escola com a institució.

I som els educadors i les educadores socials els professionals que hi poden aportar aquesta visió, fer aquest acompanyament individual i establir plans a partir de la situació personal de l’infant i de la seva família i context social immediat. Som especialistes en bastir ponts i promoure xarxes i podem ser el pal de paller que, posant els infants i joves al centre, articuli el conjunt de la comunitat per al seu benestar social i educatiu. Perquè tots els infants i les seves famílies tenen dret a gaudir amb garanties de l’accés a una educació que no es limiti a continguts. Nosaltres ens creiem fermament allò de l’educació al llarg del cicle vital, una educació que supera amb escreix el concepte d’ensenyament. Per tant, no tenim cap dubte en afirmar que les educadores i els educadors socials hem de tenir un lloc a les escoles.

Les estructures polítiques del país ens han donat la raó els darrers anys, aprovant resolucions i mocions parlamentàries que insten el Govern a fer efectiva la presència de professionals socials de l’educació als centres. Tot i així, l’únic gest que ha fet el departament d’Educació ha estat anunciar que incorporarà 75 educadors socials aquest nou curs, amb un encàrrec focalitzat en les violències i la coeducació en centres d'alta complexitat. És un petit pas, però que no respon al mandat del Parlament i que és del tot insuficient en nombre i equivocat en l’enfocament. No té vocació transformadora, segrega per tipus de centre, no prové d’un veritable debat de fons i demostra menyspreu sobre les competències professionals que podem oferir, ja que les limita a unes tasques concretes en uns espais determinats, amb una mirada reduccionista i estigmatitzada sobre la violència i la coeducació.

Per últim, lamentem la dificultat de diàleg amb el departament d’Educació. Després de dos anys demanant-ho, no hem pogut seure a parlar fins que no hem dut a terme una campanya continuada de pressió. Ara, tot i que el plantejament per al curs vinent ja està fet i queda molt lluny del que creiem que caldria, hem pogut reclamar un lloc en l’acompanyament del procés d’implementació. Cal fer-ho bé. Nosaltres estem preparats, fa molts anys que hi treballem i tenim propostes concretes sobre com fer-ho. El nostre sistema educatiu s’ho mereix i la nostra societat ho necessita.