Les sabates de l’altre són universals?

Quantes vegades ens deuen haver dit que si tothom se sabés posar en la pell de l’altre un altre món seria possible! Però ens hi hem de posar o de ficar? I és a la pell o en la pell? Mentre uns encara estem discutint si una cosa o l’altra, n’hi ha que han decidit que el que cal és posar-se (o ficar-se, llavors això tant li fa) a les sabates de l’altre.

A veure, que no dic que cadascú no pugui posar-se on vulgui, només faltaria. Són coses de la promiscuïtat lingüística. També podríem decidir canviar els bots i barrals pels gats i gossos. Si ets la llengua dominant, això ja passa. ¿Que “It’s raining cats and dogs”? Doncs també en plouen a tot el món (bé, per sort encara no). ¿Que “Before criticizing a man, walk a mile in his shoes”? Doncs abans de criticar algú, camina una mica en les seves sabates. Per què unes expressions les importem i les altres no? Per múltiples factors. La febre animalista i la correcció política no auguren un gran futur per a la pluja animal. En canvi, les sabates són universals i poc problemàtiques (bé, fins que arribi la moda de caminar descalç, que es veu que és tan bo per a la salut).

Al Termcat es van plantejar si acceptar l’expressió posar-se a les sabates de l'altre. La consideren un calc de l’anglès i expliquen que la va popularitzar el mediador canadenc Aldo Morrone. Es veu que en els seus seminaris els alumnes s’havien d’intercanviar les sabates literalment. En el món anglosaxó no hi ha acord en qui va ser el primer a utilitzar aquesta metàfora. Alguns diccionaris etimològics diuen que és originària de la tribu cherokee. D’altres en situen els primers testimonis el 1767... I n’hi ha que diuen que qui la va popularitzar va ser Harper Lee a Matar un rossinyol (1960). A la majoria, això sí, els sembla una metàfora universal. Però si mirem arreu, no és tan clar. En alemany existeix (eine Meile in seinen Schuhen gehen) tot i que és poc usual. En castellà (casualment sobretot a l’americà) sí que ha aconseguit fer-se un lloc. L’italià canvia les sabates per la roba (mettersi nei panni dell’altro). I el francès recorre a la pell com nosaltres (mettre dans la peau de l’autre).

Sigui com vulgui, ara podem saber que entre els autors catalans les sabates alienes no han fet fortuna. Almenys fins ara. Només cal que ho consultem al Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC, que és un buidatge d’obres literàries i no literàries publicades en català del 1833 al 1988. 52 milions de paraules! Si algú hagués fet servir aquesta expressió, hi apareixeria. Segur que quan ampliïn el corpus fins als nostres dies, ja s’hi haurà començat a fer un lloc.

Ja fa temps que aquest diccionari és consultable a la xarxa, perquè s’ha anat posant a l’abast de tothom a mesura que s’enllestia. Ara, però, permet fer cerques més complexes, no només per paraules, és a dir, hi podem posar directament “posar-se en la pell” i anirem concretament a la definició. Això sí, és un diccionari no apte per a al·lèrgics als matisos i encara menys per als que es deleixen per trobar veritats universals. En cap moment ens diu si ens hi hem de ficar o ens hi hem de posar. Només que totes dues coses s’han utilitzat. L’Optimot ens hi pot ajudar més: posar-se en la pell és el que s’ha convingut com el més adequat en  la majoria de contextos.

Podeu oblidar-vos de la pell, de les sabates, de si ens hi posem o ens hi fiquem (un altre dia ja parlarem del que els diferencia), però no ens descuidem de l’empatia. No és la solució definitiva als problemes del món, però el fa més habitable.