17/03/2018

La llum, com més llarga millor

3 min
La llum, com més llarga millor

Ai la llum i la il·luminació! Ara sembla que per veure la llum al final del túnel cal posar les “llums llargues”. Almenys així s’ha demanat des d’ERC. I al llenguatge polític (i periodístic), famolenc de teca retòrica nova (com més eufemística millor), li ha faltat temps per fer-se seva l’expressió.

I quin problema hi ha?, us deveu preguntar molts. Potser és només una discussió que hem tingut els correctors, d’acord (ni s’han queixat els lectors més exigents lingüísticament, que, creieu-me, en tenim molts i sort d’això), però permeteu-me que la comparteixi. El gènere de llum genera dubtes (perquè en castellà sempre és femení, esclar). Simplificant-ho una mica, el masculí és l’aparell i el femení és la claror, diu la normativa actual. Ara bé, cal dir que en el català prefabrià el gènere no marcava una distinció semàntica, és a dir, no s’hi posaven pedres al fetge. Però ara hem de tancar el llum i dir que el sol fa molta llum. ¿I les “llums llargues” de la flamant expressió, doncs? Si són aparells, haurien de ser masculins, oi? Però ¿algú ens entendria si li diguéssim, encara que anéssim en cotxe, que posés els llargs?

A veure, tampoc és tan clar que hagin de ser masculins. D’acord que són fars, però també ens podem referir a la llum que emeten, que pot ser llarga o curta. Passa una mica el mateix amb l’expressió donar llum verda. Els correctors més repatanis continuen defensant que ha de ser llum verd, perquè, diuen, fa referència a un aparell. De fet, l’expressió sembla que ve del francès donner le feu vert, literalment, donar el semàfor verd. Ara bé, feu també pot ser, a part de foc, font de llum i senyal lluminós d’un vehicle (això sí, tots masculins). Els que ara, si vols ser modern, has d’anomenar warnings, que serien els (o, seguint aquesta teoria de centrar-nos en la llum que emeten i no en l’aparell que l’emet, les ) llums d’emergència, en francès són les feux de détresse.

Però per molt que l’expressió tingui l’origen en el semàfor, en català no pensem en cap aparell emissor, sinó en la llum que en surt, concretament en el color d’aquesta llum. Per això, el mateix Optimot avala l’expressió donar ( tenir, obtenir, demanar ) llum verda, al costat d’altres com autoritzar, donar el permís, donar via lliure...

De vegades, l’excés de zel ens fa anar pel pedregar. Si tenim claríssim que paguem la factura de la llum, per què de tant en tant ens tallen el llum? En aquest cas ha de ser femenina com l’ electra, no normativa però ben viva en certs parlars. Bé, això dels talls no passa a la capital, però en pobles petits creieu-me que n’hi ha per llogar-hi cadires. Bufa una mica de vent i tall a l’acte. I llavors ni llargues ni curtes ni llum de cap tipus. En canvi, quan truques a la companyia per queixar-te, sí que et donen llargues. Heus aquí un altre secret de corrector: donar llargues és un castellanisme no acceptat per cap diccionari. L’expressió que sí que recullen és donar allargs i des de fa poc allargues. La desaparició de la a inicial pot ser una evolució natural pel contacte amb el so de la a final de donar (esclar que ajudada pel castellà dar largas, que sembla que té l’origen en la tauromàquia!) Potser abans que donar allargs faria servir fer passar amb raons, treure’s de sobre, fer gruar... Més que res perquè la majoria de lectors no passessin de llarg després de llegir donar allargs! És com quan la normativa no acceptava el femení de bastant i per no dir “Tinc bastant fred i bastant gana” alguns deien “Tinc bastant fred i força gana”. Així doncs, no cal patir, perquè de més verdes en maduren.

stats