11/11/2017

Tenint caragirats, per què volem 'chaqueteros'?

3 min
Tenint caragirats, per què volem ‘chaqueteros’?

“Espadaler no és chaquetero. És que el PSC és neoliberal”, corria per Twitter aquesta setmana. Valoracions polítiques a part, ¿cal que recorrem al castellà per dir que algú canvia de partit, de bàndol, d’opinió, segons com bufa el vent?

Malgrat que sentim dir sovint que tal polític “ha canviat de jaqueta”, o directament que “és un chaquetero ” (pronunciat a la catalana), sembla que en català tradicionalment el que marca és la camisa. O almenys és el que recullen els diccionaris (el canvi de jaqueta no està documentat enlloc, a diferència del de camisa, que surt a totes les obres de referència). Ja sigui una cosa o l’altra, totes dues tenen l’origen en una altra peça de vestir, la casaca. De fet, en francès, conserven l’expressió tourner casaque, al costat de la més moderna i habitual retourner sa veste (al país veí del nord també es decanten per la jaqueta, doncs).

Totes les fonts (també les franceses) situen el seu origen en una mateixa època: les guerres de religió a França del segle XVI. Els catòlics portaven casaques vermelles i els protestants blanques, i, casualment, per la part de dins els colors eren justament al revés: és a dir, per canviar de bàndol ni tan sols calia canviar de casaca, girant-la n’hi havia prou. Una versió menys romàntica diu que el color interior de les casaques dels uns i dels altres era semblant, i que la giraven senzillament per passar desapercebuts i salvar la pell quan abandonaven el camp de batalla.

Sigui com sigui, els francesos diuen que el primer que va fer servir aquestes casaques reversibles va ser un italià, el duc Carles Manuel I de Savoia, que tenia pocs escrúpols per anar canviant d’uniforme segons si li convenia més aliar-se amb els francesos o amb els espanyols (en italià també existeix l’expressió voltare casacca al costat de voltare gabbana ). ¿Podríem dir, doncs, que aquest duc de Savoia és el primer caragirat de la història? Joan Corominas situa l’origen d’aquesta paraula en aquesta època, malgrat que ens remet més aviat a la Guerra del Francès (també amb francesos pel mig!), en què els caragirats eren els catalans que lluitaven per la causa napoleònica.

Potser també es devia popularitzar ja al segle XVI giracasaques, que els diccionaris recullen com a sinònim de giracamises : “Persona inconstant, que varia fàcilment d’opinió, de partit, etc.” Tampoc se sap del cert quan es devia fer el canvi de casaca a camisa, tot i que segur que ja s’havia fet al segle XX, quan el color d’aquesta peça va passar a identificar els seguidors feixistes (camises negres, camises brunes, camises blaves). I es va fer tant en català com en castellà: el diccionari de la RAE recull l’expressió cambiar de camisa com a sinònima de cambiar de chaqueta. I també chaquetear i el chaquetero que hem importat, malgrat que tenim alternatives genuïnes (caragirat ho és tant un traïdor com un fals; giracamises potser no és tan viu ni general, d’acord, però té prou ganxo per intentar ressuscitar-la, igual que camisa girada, que és el que he sentit dir sempre en el meu entorn proper).

Espadaler no ha sigut l’únic que ha canviat d’indumentària aquesta setmana. De fet, la seva abraçada amb Iceta ha provocat que l’alcalde de Gimenells, ara ja exsocialista, hagi decidit anar com a número dos per Lleida a la llista del PP. Per sort, almenys en l’àmbit de la política de partits, sempre en podem dir trànsfugues.

stats