Escabellats i sense seny

Es veu que aquesta setmana Roger Torrent ha irromput a Madrid amb una proposta “descabellada”: un “pacte de claredat” a l’estil del Quebec-Canadà. Uns l’han considerat un pas enrere i els altres una proposta del tot inviable de tan agosarada. ¿De veritat és “descabellada”, doncs?

Que jo sàpiga (i perdoneu la broma de mestretites) les propostes no tenen cabells. Per tant, no poden descabellar-se, que no vol dir altra cosa que despentinar-se. De fet, la forma més usual en català sembla que és escabellar-se: “On vas tan escabellat?” A mi no m’ho pregunteu, perquè a prop meu (deixeu-me presumir de camptarragonitat) el més natural és anar embullat.

Després de tantes setmanes d’invasions subtils, ja no us pregunto com pot ser que dels cabells descabellats ens n’hàgim anat a les idees descabellades. Bingo: en castellà en diuen així. De fet, per a ells, descabellado només vol dir boig, concretament, “contrario a la razón o a la prudencia”. Evidentment que també ve de cabello. Bé, primer de descabellar, que acabo de descobrir que en tauromàquia vol dir “Matar instantáneamente al toro, hiriéndolo en la cerviz con la punta de la espada o con la puntilla”. Avui ja he fet el dia.

Doncs bé, es veu que en algun moment, també en castellà, s’havia fet servir com a sinònim de despeinar, però els diccionaris d’ús moderns ja no ho recullen.

I ara ve quan el maten: ¿en català tenim maneres de dir el mateix sense haver de recórrer al fàcil i més genèric boig? Que, per cert, no sempre hi va bé, per un senzill tema de registre. Doncs sí. Podríem dir que per a alguns (malauradament per a la majoria), la proposta de Torrent és forassenyada. Oi que és bonic? Doncs per què no surt al diccionari castellà-català? ¿I, en canvi, aquesta obra (que necessita revisió urgent) ens ofereix com a alternativa, també en el sentit figurat, escabellat?

Malgrat que la majoria de diccionaris no recullen aquest significat (ni el DIEC2 ni el D62 ni l’Alcover-Moll, per exemple), el d’Enciclopèdia Catalana sí que ho fa, potser perquè en la literatura catalana s’ha utilitzat alguna vegada. I fins i tot Coromines, que hi veia un calc, diu que li va sentir un dia a Fabra. A més, em podeu dir, els significats es toquen, oi? Escabellat transmet la idea de desordre, de caos. Per això també n’hi ha que defensen desgavellat, de gavella (feix d’espigues), tot i que aplicat a una idea continua fent ferum de calc. Ara bé, si la relació del desordre dels cabells amb la bogeria fos una metàfora universal, altres llengües l’haurien comprat, i no sembla que cap de les més properes l’hagi trobat tan ben aconseguida (tret del portuguès).

Ai, sí, calc camuflat a la vista! I aquest sí que no l’accepta ningú, malgrat que avui ja el fa servir tothom. Els avis havien adoptat lograt: “Aquesta salsa de pot està molt ben lograda!” I nosaltres, més llestos que ningú, hem dit, ep!, que això és un castellanisme. I, amb traducció i tot, no hem sortit d’aquí. Per molt que lograr en català sigui sovint aconseguir, en aquest cas no. Els veïns han donat nova vida al participi, ara un adjectiu, i nosaltres no, almenys sense empentes externes. Ben trobat, encertat, reeixit. Mira que en tenim de bones, d’alternatives, però, noi, no hi ha manera que ens surti espontàniament. Aprofitarem l’estiu per practicar. Bones vacances!