#QUÈDIUQUEQUÈ?

“Dejar como un trapo sucio”

Que més de mig món critiqui Donald Trump ja no sorprèn a ningú. Però sí que n’hi ha uns quants que ens quedem de pasta de moniato si “el deixen de volta i mitja”. I no pas fent la típica broma de bar tipus “no és moc de pap”, no, sinó en emissores públiques que paguem tots.

Tant de bo que no caigui en gràcia i no passi d’aquí, però que tots els catalanoparlants puguem entendre què vol dir deixar de volta i mitja (perquè tots sabem què vol dir en castellà) li obre les portes de bat a bat. I no és que no tinguem maneres vives, genuïnes i del mateix registre per expressar la mateixa idea. ¿O és que no podem dir que a Trump el deixen com un drap brut dia sí dia també? Entre parlar malament d’algú i fotre’l a parir, el ventall d’expressions per als diversos registres de llenguatge és ampli. M’ofereixo per fer-los una llisteta als tertulians, perquè en són uns experts. “És una tertúlia on es fa córrer les tisores sense parar; tothom qui hi va en surt criticat”, ens posa casualment d’exemple el diccionari Espinal.

No cal donar-hi més voltes, tot i que ja sé que el que s’estila ara és precisament donar una volta (més) al que sigui. “Mm, potser no està bé del tot. Deixa-m’hi donar una altra volta a veure si ho milloro”. En castellà darle la vuelta a algo és capgirar-ho, girar-ho al revés, mirar-ho sota una llum nova (o senzillament tornar-ho a mirar), veure-ho des d’una altra perspectiva, treure’n el suc, anar més enllà, fer-ne una altra lectura… Ja podem dir missa, donar la volta a una cosa ens té encegats... “Tothom ho diu”, “És més curt”, “Ho entén tothom”, “Sona bé”, moooc! No, per sort o per desgràcia, encara no sona bé a tothom. I mira que les campanyes publicitàries de traducció miserable s’hi han escarrassat d’allò més: “Dona la volta a la hipoteca” (amb una hipoteca de cap per avall), “Donem-li la volta” (amb gent girant plats). Perquè sí, amics, ara una truita ja no s’ha de girar o tombar, “li hem de donar la volta”. D’acord que vulguin crear els eslògans en castellà, però llavors que els tradueixin bé (hi ha professionals solvents que s’hi dediquen) o que directament no els tradueixin. En aquest cas, mostra més menyspreu calcar de manera potinera i malmetre la llengua que no pas utilitzar-la. ¿S’atrevirien a fer el mateix amb el francès o l’anglès?

Una tertúlia s’acaba i fins a la setmana vinent. Però els anuncis mal traduïts ens assetgen a les parades de bus, i els sentim una vegada i una altra en ràdios i televisions (privades i públiques), i no diguis res perquè qui paga mana i necessitem anunciants. Per a què? Per ser els més rics del cementiri? I, així, al setembre (si déu vol) haurem de tornar a aguantar la volta a l’escola i aviat ja no hi haurà volta de full. ¿O encara hi ha marge per fer marxa enrere?

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF