Canviar l’economia per salvar el planeta

Quin sentit tindria gestionar recursos on no en queden?

Imatge de la planta de triatge d'envasos de Gavà / FRANCESC MELCION

Aquest article és el guanyador del XIII Concurs d'Articles sobre la UE que organitzen les institucions europees a Barcelona. El certamen s'adreça a estudiants universitaris o graduats de fa poc amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre la UE entre els joves.

L'any 1940 el gegant químic DuPont va fer públic el descobriment d'una fibra sintètica increïblement resistent, el niló. Aquest nou material va començar a utilitzar-se, entre altres coses, per fabricar mitges molt consistents. Però l'alegria va durar poc. Les mitges de niló suposaven un problema greu: duraven massa. El president de DuPont ràpidament es va dirigir als seus enginyers i va donar ordres clares de substituir el niló per fibres més dèbils, que es trenquessin més fàcilment. Les mitges de DuPont han passat a la història, així, com un dels casos més sonats del que avui anomenem "obsolescència programada": el disseny de productes amb una vida intencionadament limitada. 

L'obsolescència programada encaixa bé dins la lògica de producció i de consum d'una economia lineal, basada en la seqüència produir, consumir i llençar. En aquest model econòmic, avui en dia encara predominant, no hi ha vida més enllà de la mort. Quan un producte acaba la seva vida es converteix en mer residu i el consumidor es veu obligat a comprar-ne un de bell nou –amb tot el que això comporta en termes d'extracció de recursos, contaminació i acumulació de residus. 

Economia i sostenibilitat no només són compatibles: són indissociables. En paraules d'Al Gore, "sense planeta, no hi ha economia que valgui"

En els darrers temps, la Unió Europea ha volgut apostar per un canvi en el model productiu i impulsar la transició cap a una economia circular, en oposició a la lineal. Es tracta de dibuixar un nou cicle vital per als productes introduint el concepte de la regeneració. Així, dins la lògica d'aquest nou model es vol potenciar que, en arribar al final de la vida útil, els productes siguin fàcilment reparables o, almenys, fàcils de desmuntar, per recuperar-ne els materials originals i crear nous productes. Evidentment, tota aquesta nova cadena suposa un gran estalvi en termes d'extracció de recursos, contaminació i acumulació de residus –un concepte que desapareix. 

Tot i que la sostenibilitat és des de fa dècades un dels temes estrella de la Unió Europea, ara s'ha desplaçat, amb força i vigor, al cor mateix del projecte europeu. Aquesta nova centralitat es deu, sobretot, a la presentació del Pacte Verd, la nova agenda de la Unió per aconseguir una economia europea sostenible o, com ha expressat la mateixa presidenta Von der Leyen, "la nostra nova estratègia de creixement". 

És evident que l'obsolescència programada és només una de tantes pràctiques que amenacen el nostre medi. L'aplicació del Pacte Verd implicarà una revisió exhaustiva de com produïm l'energia, com ens alimentem, com ens movem, ens vestim, construïm... Es tracta d'un canvi radical en la nostra actual manera de produir i de consumir, i es calcula que per aconseguir-ho seran necessàries dues dècades de feina. 

Un dels principals blocs d'aquesta ruta verda es concreta en el nou Pla d'Economia Circular, aprovat l'11 de març passat i que, donant continuïtat a la feina feta durant l'anterior mandat, fa èmfasi en l'ús eficient i sostenible dels recursos. En aquest sentit, sembla que l'estratègia de la Unió Europea se centra, en gran part, en l'elaboració d'una política de residus. Es tracta d'una aposta molt més extensa del que sembla a priori, ja que es tradueix no només en una política de gestió dels residus sinó també en una estratègia de promoció de l'ecodisseny: el disseny que pensa i crea productes duradors, actualitzables i reparables. En definitiva, l'aposta europea per l'economia circular és una declaració de guerra contra l'obsolescència programada i la lògica que hi ha el darrere: produir, consumir i llençar. 

Mira al teu voltant. La gran majoria dels productes estan pensats per ser utilitzats només una vegada. Segons dades recents de l'Eurobaròmetre, la creixent quantitat de residus és ja una de les tres màximes preocupacions mediambientals dels ciutadans europeus. I és que, encara avui dia, massa productes es fan malbé massa aviat i, massa sovint, sense possibilitat de ser reparats, reutilitzats o ni tan sols reciclats. 

Hem de celebrar la bona notícia que Europa tingui la voluntat política d'afrontar el repte de canviar l'economia per salvar el planeta. Hem de celebrar, també, que tingui clar que l'economia i la sostenibilitat no només són compatibles sinó que són indissociables. En paraules d'Al Gore, "sense planeta, no hi ha economia que valgui". Quin sentit tindria gestionar recursos on no en queden? És per això que l'economia circular no només és circular sinó que, per damunt de tot, és economia.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF