24/11/2015

El treball domèstic de les nenes al món

3 min

Al món hi ha 218 milions d’infants que treballen. Xifres com aquesta eleven la inquietud pels drets humans dels infants a nivells sense precedents, i situen el treball infantil en el centre de l’agenda internacional.

El 60% treballen en l’agricultura, el 25,6% en el sector serveis i el 7% en la indústria. Davant d’aquesta realitat, l’Organització Mundial del Treball i altres institucions internacionals (en particular, Unicef, Save the Children, el Banc Mundial i la Comissió de Drets Humans de l’ONU) han pitjat a fons l’accelerador en la defensa dels drets dels infants en aquest àmbit d’urgent intervenció.

Una de les formes de treball infantil al món són les feines domèstiques a tercers. Se’n parla poc, tal vegada perquè es desconeix l’horror que s’hi amaga. Deu milions i mig de nens i nenes cuinen, netegen, renten roba, recullen aigua, conreen el camp, carreguen sacs de pesos impossibles i tenen cura de les criatures i de persones grans en llars alienes on els maltracten com esclaus a galeres. El treball domèstic infantil és una plaga que afecta una gran majoria de països al món. Per exemple, és molt preocupant a Haití, però també ho és en altres països de Centreamèrica i de l’Amèrica del Sud, al conjunt de l’Àfrica i de l’Àsia. Treballen des que surt el sol fins a negra nit, i la majoria sense cap salari. El 73% són nenes i el 27% nens. El treball domèstic infantil és, doncs, una pràctica fortament feminitzada.

Un dels equívocs en moltes cultures és creure que l’educació és un servei i no, en canvi, un dret humà. A partir d’aquesta mentalitat, als nois se’ls escolaritza, ja que després tindran més oportunitats en el mercat laboral, i a les noies se les commina a seguir el camí de les seves mares com a treballadores de la llar. En aquest escenari tan androcèntric no és sorprenent que dos terços (el 66,6%) dels 776 milions de persones analfabetes al món siguin dones; és a dir, aproximadament 518 milions, la qual cosa indica la falta de valor relatiu que es concedeix a l’educació de les nenes en molts països. Les famílies d’aquestes criatures argumenten que les escoles i el trajecte fins a arribar-hi són plens de riscos d’assetjament sexual i violacions, i aquesta realitat reforça la creença que les nenes no necessiten escolaritzar-se, ja que el seu futur és ser esposes i mares. En conseqüència, quan aquesta mainada compleix l’edat mínima per poder treballar, la majoria carrega un greu desavantatge social i econòmic.

Nenes de sis i set anys són cedides per les seves famílies a altres d’econòmicament més ben situades, no en qualitat de treballadores sinó com a filles, encara que els pares saben (però no volen saber-ho) que seran esclavitzades. L’ambigüitat de la situació confon aquestes petites criades, ja que es disfressa com una acció lloable, un arranjament que oculta condicions abusives de treball i violència. L’experiència diària de discriminació i aïllament és la part més difícil de la seva vida. Dissortada mainada, no és ni el maltractament ni la manca de béns materials ni fins i tot la falta de menjar el que més els produeix una profunda infelicitat, sinó l’exclusió, l’abandonament i la solitud, la falta de respecte, la ingratitud i les seves necessitats no cobertes de tendresa i acolliment.

Però el treball infantil domèstic no només és un treball abominable per la seva naturalesa sinó que, a més, ho és pel reclutament demostrat d’una gran majoria d’aquestes nenes per a la prostitució i la producció i tràfic d’estupefaents. El tràfic de nens afecta prop d’1,2 milions d’infants cada dia. La finalitat de la gran majoria dels traficants és lucrar-se destinant-los al comerç sexual; enganyen les famílies de les nenes (les quals són traslladades a les ciutats des de les zones rurals per intermediaris o pels mateixos traficants) garantint que els trobaran feina de criades quan el que els espera és la prostitució i la pornografia. Són venudes, abandonades a l’horror de l’abús nu del qual no poden escapar. Etiòpia és un dels deu principals països d’origen dels nens que són objecte de tràfic a l’Àfrica, i cada any milers de dones i nenes són objecte de tràfic entre Etiòpia i el Pròxim Orient. Els etíops, afectats per una pobresa extrema, venen els seus fills per sumes tan mínimes com 1,2 dòlars als que els explotaran en la prostitució, el treball domèstic, la venda ambulant o la mendicitat professional.

Falta molt, encara, perquè puguem dir que hem escombrat de la faç de la Terra la tirania de la pobresa que pateixen aquests milions de criatures, així com els baixos instints d’aquells que es lucren amb els seus cossos.

stats