MANUAL DE LA BONA ESPOSA

L’esforç titànic de ser delicada

Una de les coses que el teu espòs ha de creure i de bon començament és que tu, estimada amiga, ets un ésser delicadíssim que pot trencar-se, com el cristall, en qualsevol moment. No siguis una robusta Diana caçadora, atlètica i aventurera, intenta mostrar-te davant d’ell com si mai poguessis arribar a ser una persona autosuficient. Molts problemes futurs es podrien evitar si fossis capaç de mantenir-te ferma en el teu paper de cervatell encantador i espantadís. L’encant! Quin bon invent! Sigues encantadora tothora, dúctil i, insistim, delicada. Sospira amb un llibre entre les mans de tant en tant, com si estiguessis tremendament cansada de viure. El teu marit ha de saber (però sobretot creure) que un ésser de llum com tu, que ets un àngel, una fada, una toia de campionat, no pot de cap de les maneres del món posar-se a fer un ou ferrat. Ni passar l’aspiradora o estendre una bugada de roba blanca que prèviament hauràs d’haver rentat per després planxar, ni sargir la vora d’uns pantalons, ni fer els vidres o abrillantar la plata... no! Tu no pots fer res de tot això per la senzilla raó que ets una personeta delicada i encantadora, amb unes mans fines i suaus que no es poden espatllar amb l’acidesa de l’amoníac.

Les bones esposes com tu són fonamentals per a l’economia d’un país, perquè gràcies a elles el diner corre a dojo per tots els racons del territori perquè, esclar, si no cuines, no fregues, no fas d’escarràs ni de bugadera, no abrillantes ni sargeixes... algú haurà de fer-ho. No podem permetre que el teu pobre espòs surti al carrer ple de llànties, arrugat com una mala cosa i famolenc: de cap manera! Gràcies a les bones esposes els restaurants i les tintoreries fructifiquen, i amb ells tot el que s’aixopluga sota el concepte màgic de “sector serveis”. El producte interior brut depèn de la bona gestió de les esposes cabals, que no m’explico per què encara no els han donat el Princesa d’Astúries d’economia. També l’escola, com a institució, va sorgir, segles enrere, gràcies a la negativa de les delicades esposes pretèrites a fer-se càrrec dels seus plançons, i no per falta d’estimació o interès, tot i que potser també, sinó per pura impossibilitat física, perquè criar els teus propis fills, com tothom sap, és esgotador, ofega.

Una altra cosa molt diferent seria que et posessis a fer tot aquest tipus de tasques per a algú altre que no fos el teu marit després de pactar un preu raonable que acontentés les parts. Aquí sí que no ens hi podem ficar: si ets del tipus de persona que necessita treballar per sobreviure, noia, doncs res a dir. Endavant, forja’t una carrera i que sigui com més exitosa millor. Tingues una doble vida: obrera de dia, delicada i tòtila de nit.

Podries caure, això sí, en el parany de pensar que potser el teu marit estaria disposat a pagar-te per treballar a casa acordant unes tarifes que es podrien incrementar al mateix ritme que l’IRPF (cinc euros per baixar les escombraries, deu per planxar tres camises, dotze per cada hora de fregar el pis, uns set o vuit per desbrossar...), però deixa’ns advertir-te que no hi ha cap historiador que hagi trobat mai documentació sobre cap espòs que, al llarg dels temps, s’hagi avingut a pagar a la seva dona per aquest tipus de tasques. Per tant, què et fa pensar que el teu sí que s’hi avindria? No siguis il·lusa, sent delicada n’hi haurà ben bé prou.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF