Ens veiem al setembre

BarcelonaSeria realment convenient, estimada, que abans de sortir pitant cap a Llafranc, on aquest any hi estareu només quinze dies, quinze perquè la cosa ja no dona més de si i heu decidit d’enviar el gran a estudiar al Canadà (“ ¿Al Canadá? -ha preguntat la mamà- ¿Al Canadá para qué? ”, ha afegit apujant ostensiblement el to, ella que se les dona de flegmàtica)… seria convenient, deia, que abans de sortir esperitada fessis una sèrie de coses de cara a seguir abonant la teva merescuda fama de persona realment educada.

En primeríssim lloc, hauries d’acomiadar-te del teu bàrman, un dels homes de la teva vida, que et serveix automàticament sense que li demanis el whisky sol, whisky que recolzaràs sobre la barra de caoba de la qual coneixes totes les vetes, whisky que et beuràs d’un sol glop, alhora que et deslligaràs del coll el mocador d’Hermès (la seda és el millor per evitar la típica faringitis estacional), whisky que t’aportarà l’estat mental necessari per prendre’t els esdeveniments de la tarda amb aquella distància que fa creure als altres que ets una dona interessant.

Envia, també, una nota al teu amant i digue-li que marxes, sense donar, com sempre, gaires detalls (perquè aquesta és la gràcia de tenir un amant, que no li has de donar cap explicació), que al setembre, si de cas, ja us retrobareu i que bon estiu.

Deixa la sella greixada i ordena que la tapin amb un drap de cotó i adverteix al mosso que li trucaràs cada dos per tres per saber com està la Nueces, l’euga, i si avui l’han ruixada amb el Flit, a la pobra, que les mosques se la mengen viva, si no.

De les amigues no cal que te n’acomiadis perquè us trobareu a Llafranc, al Nàutic, a l’hora de l’aperitiu, de manera tremendament natural. Com cada any, com sempre.